Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

Torre del Micalet - Casa del campaner

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Torre
Tipus de lloc: Torre
Nombre de textos: 4
4 stars
Realitzat per Wizpr.guide | Referència Wizpr.guide
Realitzat per Wizpr.guide

Darrere d’aquesta porta es troba la sala de les campanes, on es troben les 11 campanes litúrgiques que fan sonar de forma manual els Campaners de la Catedral de València nombrosos dies a l’any.
La sala està oberta al públic només durant els tocs de campanes, però baix d’aquest text trobaràs un àudio i un vídeo. Podeu consultar el calendari de tocs manuals ací: http://campaners.com/php/manuals.php?numer=440
En aquesta sala hi han 11 campanes des del primer moment de la construcció de l’edifici. En temps medievals parlaven de “els cinc senys i les sis morlanes”; en temps més recents de “les cinc grans i els sis tiples”. Aquestes són les utilitzades per als diversos senyals diaris, festius, de mort i extraordinaris. Per als vols, és costum antiga utilitzar només les cinc grans.
La més antiga és la Caterina, de 1305, fins ara la més antiga en ús de tota la Corona d´Aragó, mentre que la més nova és la Violant, de 1735. Els altres tiples són l’Úrsula, de 1438, la Bàrbera, de 1681, el Pau, de 1489 i l´Arcís de 1529. De les grans, el Vicent és de 1569, l´Andreu de 1604, el Manuel de 1621, el Jaume de 1429 i la Maria de 1544.
Es tracta d´un dels conjunts més nombrosos de campanes gòtiques de tot l´Estat, amb 8 peces gòtiques: La Caterina, el Jaume, l´Úrsula, el Pau, l´Arcís, el Vicent, l´Andreu i la Maria, a les quals cal afegir el Micalet, situat al terrat.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Més informació

Realitzat per Wizpr.guide | Referència Wizpr.guide
Realitzat per Wizpr.guide

El campanar nou de la Catedral és conegut com a Torre del Micalet per la gran campana de les hores que trobem a la terrassa, i que ha servit a anomenar, per metonímia, al conjunt del campanar.
Va ser edificada entre 1381 i 1425. Originalment era una torre exempta, unida a la Seu a finals del XV al prollongar-se la nau central de la Catedral. Té accés per una portada angular adornada amb arquivoltes i un pas cobert amb curioses voltes nervades.
La torre, de planta octogonal, mesura 50,85 m, sent el seu perimetre igual a la seua altura. És d’estil gòtic de tradició arquitectònica catalana (inspirat, entre altres, en el campanar de la Seu de Lleida), sòbriament decorada a l’exterior pels prismàtics contraforts de les aristes i les primes moldures que senyalen els diferents nivells dels pisos.
La seua distribució interior és la següent:
-el primer cos és massís, deixant sols el forat helicoidal de l’escala
-el segon cos té un recinte abovedat que és l’antiga “Presó” o Asil de la Catedral
-el tercer cos es la “Casa del Campaner”, altre recinte abovedat semblant a l’anterior però més gran
-el pis superior és la sala de campanes oberta per 8 ventanals, 7 d´ells ocupats per les campanes i 1 per l’escala de caragol que porta a la terrassa, i que en aquest darrer tram es fa encara més angosta.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Més informació

Realitzat per Wizpr.guide | Referència Wizpr.guide
Realitzat per Wizpr.guide

La primera sala que ens trobem durant la pujada al campanar és la coneguda com la Presó o l’asil, ja que era utilitzada com a asil perquè aquells que estaven perseguits pugueren “acollir-se a sagrat” i sobreviure, encara que fóra habitant la sala en condicions molt millorables. Es desconeix el periode durant el qual es va utilitzar la Presó com asil de la Catedral.
Es tracta d’una xicoteta sala coberta amb una senzilla volta gòtica nervada. Resulta interessant també el sorprenent arc que cobreix l’entrada a la sala. Els murs són molt gruixuts per suportar el pes del campanar, i converteixen aquesta sala en un recinte molt segur, fins al punt d’haver sigut utilitzat com a base del Mando General durant la Guerra Civil Espanyola.
A més, en aquesta sala té lloc un curiós i interessantíssim fenòmen: un alineament solar. El dia 15 d’agost, festa de l’Assumpció de la Mare de Déu,  titular de la Catedral, entren per l’única finestra de la sala els rajos del sol, omplint la sala de llum en comparació amb el seu estat habitual de foscor. Ací podeu trobar més informació sobre el fenòmen: http://www.campaners.com/php/textos.php?text=5394

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Més informació

Realitzat per Wizpr.guide | Referència Wizpr.guide
Realitzat per Wizpr.guide

La segona sala que ens trobem durant la pujada al campanar és l’antiga casa del campaner, on aquest vivia amb la seua família, amb els avantatges i inconvenients de la seua ubicació. L’últim campaner que hi va viure va ser Mariano Folch, fins el 1904.
És una sala més gran que la presó i amb dues grans finestres que l’omplin de llum. Està coberta amb una volta gòtica nervada. Originalment presentava dos nivells, i una escala adossada al mur per pujar al nivell superior.
Actualment la sala conté mecanismes antics de les campanes. Al mur esquerre, truges i braços vells dels contrapesos de les campanes, entre els que destaca la gran truja, jou o contrapés de fusta de la campana El Manuel. Al mur dret trobem les restes medievals de pedra de l’apitrador o barana de la terrassa, ja que l’actual va ser reconstruït als anys 80.
En la part més alta de la casa trobem un forat pel qual baixaven algunes cordes de les campanes, perquè el campaner puguera fer els tres o quatre tocs diaris més senzills des de la mateixa casa. Fixeu-vos en el cèntric forat que hi en terra quan arribeu a la sala de campanes!

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Més informació

Comentaris

Afegir comentari