Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Edifici històric
Tipus de lloc: Edifici històric
Adreça: Espanya, Barcelona, Barcelona, La Rambla, 115
Nombre de textos: 2
4 stars
Realitzat per wikipedia.org | Referència Pere prlpz
Realitzat per wikipedia.org | Referència Wikipedia.org

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l’estudi de les Ciències, en especial a l’àmbit de Catalunya.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Més informació

Edifici:

L’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona fou construït el 1883 per l’arquitecte modernista Josep Domènech i Estapà i l’any 1887 aquesta hi instal•là la seva seu. L’any 1893 s’acabà la construcció de les dues torres, associades a les mesures astronòmiques per determinar l’hora oficial de Barcelona. Però, l’origen d’aquesta entitat es remunta a la segona meitat de segle XVIII: l’any 1764 es creà sota el nom de Conferència Físico-Matemàtica Experimental i poc després, al 1770, va passar a anomenar-se Reial Acadèmia.

Història natural:

En el context europeu, durant la segona meitat del segle XVII es van crear les primeres Acadèmies i Societats científiques. L’any 1660 es va fundar la Royal Society de Londres i el 1666 l’Académie des Sciences de París. Les acadèmies o societats científiques sorgiren com a associacions pensades per a l’estudi i la comunicació de la ciència. Aquesta forma d’organització va emergir aparellada amb un nou protagonisme de l’experimentació. Es considerava que el coneixement científic estaria més ben promogut mitjançant la instauració de corporacions ben estructurades. Entre els objectes que s’hi conserven hi ha el primer Daguerrotip d’Espanya amb el qual es feu la primera fotografia de la ciutat.

Durant el darrer quart de segle XIX, les elits científiques es reunien a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i donaven a conèixer les descobertes que feien els seus membres, descobertes que es publicaven en el butlletí de l’Acadèmia i que tenien el seu seguiment a la premsa, en diaris com La Vanguardia. Així, per exemple, un dels nostres protagonistes -Jaume Almera- hi va llegir en sessió pública el 29 de desembre de 1879 la memòria “De Montjuich al Papiol a través de las épocas geológicas” o hauríem pogut assabentar-nos de la troballa que va fer el mateix Almera de ‘tres grandes animales antediluvianos’, a través d’una nota publicada al butlletí, l’any 1899. Aquest mateix naturalista fou President de la Reial Acadèmia durant el bienni de 1906-1908, la qual cosa serveix per mostrar com els naturalistes actuaven des de diferents plataformes i escenaris urbans –cada un amb el seu registre (acadèmic, amateur, professional i popular). També fou president de l’Acadèmia, en tres ocasions (1872-1874, 1876-1878, i 1884-1886), Julià Cassanya, el rector de la Universitat implicat en el cas de de Buen.

Enllaços:

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: http://www.racab.es
Nieto-Galán,A. i Roca Rosell, A. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX : història, ciència i societat. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona : Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: 2000. 384 p.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari