Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

Castell i Casino de Peralada

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Casino
Tipus de lloc: Casino
Adreça: Peralada
Nombre de textos: 2
3 stars
Realitzat per xanxano | Referència @xanxano
Realitzat per xanxano

És un castell esmentat ja al segle IX amb el nom de castell Toló, i que fou el centre del comtat de Peralada. Està situat dins del nucli urbà actual de la població de Peralada, però fora del recinte emmurallat de la vila medieval, a la banda de llevant

L’actual palau es bastí després de l’incendi que l’afectà el 1285 durant la invasió francesa de l’Empordà, a la Croada contra Catalunya de Felip l’Ardit. Varen ser els vescomtes de Rocabertí que decidiren traslladar la ubicació del palau fora muralles. Vers el segle XIV es començà el bastiment del palau gòtic, encara que en conserva pocs vestigis de la construcció original, doncs els darrers segles ha estat restaurat en diverses ocasions. Bona part d’aquestes es realitzaren als segles XVI-XVII. Posteriorment, en el segle XVIII, es reféu l’interior i, a partir de 1875, els darrers vescomtes de Peralada encarregaren un projecte de remodelació a l’arquitecte francès Grant. La dinastia dels vescomtes de Peralada es va iniciar amb Berenguer, fill del comte Ponç I d’Empúries, que en morir el seu pare va esdevenir senyor de Peralada. Més tard, els vescomtes dugueren els cognoms de Quermançó i Rocabertí. A aquest període corresponen les intervencions neomedievals i el jardí, projectat el 1877 per François Duvilliers.[1]

A mitjan segle XIV fou bastit un segon i nou recinte de muralles, més ampli, i el nou palau dels Rocabertí s’aixecà extramurs. L’any 1472, durant la guerra dels Remences, el rei Joan II va tornar a envair i ocupar el castell i anys després, el 1599, el vescomte Francesc Jofre de Rocabertí va ser investit comte de Peralada per Felip III de Castella.

Ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions; la façana oriental és d’estil Renaixement i a la fi del segle XIX fou novament ampliat, sota la direcció de l’arquitecte francès Grant. L’envolta un gran jardí.

El palau fou adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla, que hi aplegà una notable col·lecció d’art (vidres, ceràmica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocinà l’edició de llibres erudits Biblioteca de Peralada. Avui, la propietat segueix en mans de la família Mateu i no es pot visitar en la seva totalitat. No obstant això, en una part del castell es troba el casino,[1] i els jardins romanen oberts al juliol i agost amb motiu del Festival Internacional de Música de Peralada. També hi ha el Museu del Castel de Peralada[2] que ocupa el veí convent del Carme, pertanyent actualment a la mateixa propietat que el castell.[3]

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Realitzat per xanxano | Referència @xanxano
Realitzat per xanxano

És un castell esmentat ja al segle IX amb el nom de castell Toló, i que fou el centre del comtat de Peralada. Està situat dins del nucli urbà actual de la població de Peralada, però fora del recinte emmurallat de la vila medieval, a la banda de llevant

L’actual palau es bastí després de l’incendi que l’afectà el 1285 durant la invasió francesa de l’Empordà, a la Croada contra Catalunya de Felip l’Ardit. Varen ser els vescomtes de Rocabertí que decidiren traslladar la ubicació del palau fora muralles. Vers el segle XIV es començà el bastiment del palau gòtic, encara que en conserva pocs vestigis de la construcció original, doncs els darrers segles ha estat restaurat en diverses ocasions. Bona part d’aquestes es realitzaren als segles XVI-XVII. Posteriorment, en el segle XVIII, es reféu l’interior i, a partir de 1875, els darrers vescomtes de Peralada encarregaren un projecte de remodelació a l’arquitecte francès Grant. La dinastia dels vescomtes de Peralada es va iniciar amb Berenguer, fill del comte Ponç I d’Empúries, que en morir el seu pare va esdevenir senyor de Peralada. Més tard, els vescomtes dugueren els cognoms de Quermançó i Rocabertí. A aquest període corresponen les intervencions neomedievals i el jardí, projectat el 1877 per François Duvilliers.[1]

A mitjan segle XIV fou bastit un segon i nou recinte de muralles, més ampli, i el nou palau dels Rocabertí s’aixecà extramurs. L’any 1472, durant la guerra dels Remences, el rei Joan II va tornar a envair i ocupar el castell i anys després, el 1599, el vescomte Francesc Jofre de Rocabertí va ser investit comte de Peralada per Felip III de Castella.

Ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions; la façana oriental és d’estil Renaixement i a la fi del segle XIX fou novament ampliat, sota la direcció de l’arquitecte francès Grant. L’envolta un gran jardí.

El palau fou adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla, que hi aplegà una notable col·lecció d’art (vidres, ceràmica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocinà l’edició de llibres erudits Biblioteca de Peralada. Avui, la propietat segueix en mans de la família Mateu i no es pot visitar en la seva totalitat. No obstant això, en una part del castell es troba el casino,[1] i els jardins romanen oberts al juliol i agost amb motiu del Festival Internacional de Música de Peralada. També hi ha el Museu del Castel de Peralada[2] que ocupa el veí convent del Carme, pertanyent actualment a la mateixa propietat que el castell.[3]

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari