Un poeta amb problemes d'esperits: El Palau Moja

Introducció:
En el Palau Moja hi va viure, com a mossèn particular de la família del Marqués de Comillas, propietari de l'edifici, el conegut poeta Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902). Allà un bon dia rebé la visita d'un peculiar capellà anomenat Joaquim Pinyol. Pinyol explicà a Mossèn Cinto que mentre realitzava un exorcisme, el diable li havia revelat que només Verdaguer el trauria del cos de la jove que posseïa. Pinyol va portar el Mossèn al carrer Mirallers, on hi havia l'anomenada "Casa d'Oració". Allà, Verdaguer va realitzar un primer exorcisme que li va costar més d'un patiment. Els esperits del diable, com veurem, no estaven tan allunyats dels de l'espiritisme.

Contingut:
Després de la seva primera visita a la "Casa d'Oració", Verdaguer es va aficionar a assistir a les sessions que allà es feien, en principi d'exorcisme, però que habitualment es trobaven al límit amb l'espiritisme. La diferència entre una persona posseïda i una persona que actuava com a mèdium amb els esperits era difusa i una mateixa persona podia ser considerada posseïda pel diable pels capellans de la Casa, i a la vegada, com a mèdium pels espiritistes. D'alguna manera, l'Església provava d'enfrontar-se a l'espiritisme amb les seves pròpies armes. Per aquest motiu, quan les activitats de Mossèn Cinto a la "Casa d'Oració" van arribar a les autoritats eclesiàstiques i al Marqués de Comillas, van instar-lo a abandonar-les. Verdaguer no ho va fer, i no només això, sinó que, sembla ser, es va començar a relacionar amb la família de la misteriosa vídua Duran, que havia conegut en una sessió. Donada la seva reticència a deixar de fer sessions d'exorcisme, l'Església començà una campanya de desprestigi contra Verdaguer que, es deia: "té comportaments estranys, s'ha tornat boig", i, la pitjor acusació de totes, "s'ha tornat espiritista". Anys després de la seva arribada a Barcelona, l'espiritisme s'havia anat fent gran especialment en els barris i zones obreres com Gràcia, Sants, el Raval, el Poble Nou o Sabadell i Terrassa. L'Església aprofitava qualsevol avinentesa per atacar el seu contrincant espiritual. L'opinió pública es va omplir d'opinions a favor i en contra de Verdaguer, en el que es va anomenar "Cas Verdaguer". Tant va ser el ressò, que fins i tot els mateixos espiritistes van sortir en defensa del Mossèn, afirmant que aquest mai havia seguit la seva doctrina. Verdaguer és primer expulsat pel seu amo, després exiliat a la Plana de Vic i finalment suspès a divins, cosa que el prohibeix fer missa. Després d'una sèrie d'articles a la premsa, que Verdaguer anomena "En Defensa Pròpia", i un viatge a Madrid, la prohibició s'aixeca i Verdaguer és, irònicament, assignat com a capellà de la parròquia de Betlem, davant per davant del Palau Moja. El mateix Verdaguer comenta que "tant patir per passar d'una banda de Les Rambles, a l'altra".

Més informació:
Enric Cassases (2014). Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d'Oració. Folgueroles: Verdaguer Edicions.

Comentaris Estadístiques

| | Pública