La Ciència davant de l'Espiritisme: l'Ateneu Barcelonès

Introducció:
Davant la popularitat dels fenòmens espiritistes, tres eren les postures més habituals adoptades pels anomenats Homes de Ciència. La primera, i prou comú, era la negació total i absoluta de tot fet espiritista, que anava acompanyada de l'acusació de frau. En segon lloc, la convicció de la realitat dels fenòmens, i, fins i tot, l'adopció de la doctrina espiritista. Un bon exemple d'això va ser el metge Humbert Torres, del que parlarem més endavant. La tercera, la constatació de l'existència de fenòmens estranys, però l'escepticisme respecte a l'existència dels esperits, i per tant, l'establiment d'una sèrie d'estudis sobre la naturalesa d'aquest fenòmens. Aquesta última posició va ser adoptada per diversos científics, entre ells, fins i tot un Premi Nobel.

Contingut:
El 24 de març de 1925, Charles Richet, Nobel de Medicina l'any 1913, va impartir una conferència sobre l'anafilaxi, tema per el qual havia rebut la distinció sueca, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, a l'Hospital Clínic, davant una nombrosa audiència de metges. L'endemà, Richet va impartir una segona conferència a l'Ateneu Barcelonès, altre cop amb molta audiència i amb la presència de destacats metges com August Pi i Sunyer o Jaume Ferran i Clua, i d'altres científics, com Josep Comas i Solà, del que parlarem a la propera parada. No obstant, aquesta segona conferència no tractava sobre fisiologia sinó que versava sobre Metapsíquica. La Metapsíquica va ser definida l'any 1905 pel mateix Richet com l'estudi científic d'aquells fenòmens anomenats anormals, entre ells, per exemple, la telepatia, la visió a través d'objectes, la levitació... Per suposat, moltes de les observacions que s'havien fet d'aquests fenòmens tenien el seu origen en sessions espiritistes. Així, els promotors de la Metapsíquica, no deien que els espiritistes eren un frau, sinó que buscaven una explicació racional, científica, als suposats esperits. Richet, a la seva conferència, classificava i caracteritzava de forma detallada i descriptiva el què passava en una sessió espiritista, evitant la interpretació, per tant, convertint-se en un simple observador objectiu d'uns fenòmens, com ho són, suposadament, tots els científics. Cal pensar que el segle XIX havia estat un segle en que s'havien popularitzat descobriments increïbles com l'electricitat, la telegrafia sense fils, la ràdio, els raig X... Cosa que feia pensar que encara hi havia moltes coses invisibles per descobrir i, perquè no, potser alguna d'elles podria sorgir de les pròpies capacitats humanes, que les mèdiums eren capaces d'expressar. A Catalunya, el farmacèutic José Poch Noguer va publicar l'any 1924, el llibre "Practicas científicas de ocultismo. Las ciencias ocultas reveladas por la Metapsíquica", que seguia l'estela de les bases posades per Richet. Els espiritistes, per la seva banda, aprofitaven l'atenció de la Metapsíquica per augmentar la difusió de la seva doctrina i rodejar-la d'un aire científic i rigorós.

Més informació:
Sophie Lachapelle (2011). Investigating the supernatural: From spiritism and occultism tono psychical research and metapsychics in France, 1853-1931. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.

Comentaris Estadístiques

| | Pública