Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

Barcelona, meca de l'espiritisme: els Congressos Internacionals

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Punt d'interès científic
Tipus de lloc: Punt d'interès científic
Adreça:
Nombre de textos: 1
3 stars
Realitzat per Rutes científiques de Barcelona | Referència A la imatge superior, espiritistes al primer congrés internacional de 1888. A la imatge inferior, assistents al congrés internacional d'espiritisme celebrat l'any 1934.

Introducció:
Barcelona va ser, des que va sorgir fins a la Guerra Civil Espanyola, un dels centres mundials de la doctrina espiritista. Prova d’això és la celebració, l’any 1888, coincidint amb l’Exposició Universal, del primer congrés internacional espiritista, just abans del primer a París, i la celebració, l’any 1934, en els mateixos pavellons que havien acollit l’Exposició Internacional de 1929, del cinquè congrés internacional d’espiritisme. Avui en dia encara podem veure el què queda d’aquells pavellons.

Contingut:
El setembre de 1888, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, que tenia lloc al recinte del Parc de la Ciutadella, es va celebrar, al Salón Eslava, a la Ronda Sant Pere, prop del parc barceloní, el primer congrés internacional d’espiritisme. Aquest congrés va comptar amb uns 2000 assistents d’arreu del món. Presidint el saló hi havia un bust d’Allan Kardec, creador de la doctrina espiritista. El congrés no consistia en sessions amb mèdiums, sinó que eren presentacions i xerrades sobre la doctrina espiritista. Entre el públic s’hi podien veure moltes dones, a diferencia de la majoria d’actes públics de l’època, i una gran presència de la classe treballadora, que podia assistir, ja que les sessions començaven a les nou del vespre. Es parlava dels grans temes que preocupaven els espiritistes: la igualtat de gèneres, la prohibició de la pena de mort, el rebuig a la indústria militar, la secularització dels cementiris, el caràcter científic de la doctrina espiritista… Més tard, durant els anys de Primo de Rivera, l’espiritisme va estar amagat, però amb la Segona República, va tornar amb força i va aconseguir que els pavellons de l’Exposició Internacional de 1929 acollisin el cinquè congrés internacional d’espiritisme. Tant l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, com el president de la Generalitat, Lluís Companys, van assistir a l’acte d’inauguració. Es possible que el fet que el metge Humbert Torres, membre destacat d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit de Companys, fos espiritista, va influir en la presència dels mandataris. L’espiritisme, com l’anarquisme o la maçoneria, i d’altres doctrines i pensaments, va ser una d’aquestes ideologies que va perdre la Guerra Civil. Els seus caps van ser afusellats, les seves biblioteques van ser espoliades i enviades a l’arxiu de Salamanca. L’espiritisme va ser classificat com a doctrina en contra de la fe catòlica i, per tant, va ser declarat il·legal. Malgrat tot, sembla que a la postguerra encara hi havia famílies que practicaven l’espiritisme d’amagat i hi havia certa resistència al Franquisme desde l’espiritisme. Després dels 40 anys de dictadura, l’any 1977 es va celebrar el primer acte públic espiritista des de 1939. Avui en dia encara sobreviuen uns pocs centres espiritistes a Barcelona i rodalies, i les ensenyances de Kardec tenen força sobretot a països llatinoamericans com Brasil o Cuba.

Més informació:
Lisa Abend (2004). “Specters of the secular: Spiritism in nineteenth-century Spain”. European History Quarterly, vol. 34, num. 4, p.507-534.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari