Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

L'Avinguda Amèrica i la llum de l'Exposició

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Punt d'interès científic
Tipus de lloc: Punt d'interès científic
Adreça:
Nombre de textos: 1
3 stars
Realitzat per Rutes científiques de Barcelona | Referència L'Espectacle lluminós de l'Exposició Internacional de 1929.

Introducció:
Malgrat l’electricitat ja no era l’eix central de l’Exposició, la llum, i sobretot, els jocs de llum i aigua, van ser un dels protagonistes més destacats de la trobada de Barcelona, arribant a ser l’enveja d’altres ciutats. L’actual Avinguda de Maria Cristina, o d’Amèrica al 29, era un gran espectacle que al capvespre reuinia els assistents en l’encessa simultànea de llums de colors i fonts que la recobrien. 

Contingut:
Ens imaginem un capvespre a l’Exposició. Malgrat l’electricitat ja no era una completa novetat pels barcelonins, la disposició de la il·luminació dels edificis, sumada als jocs de llum i aigua i d’altres aparells il·luminats que recorrien tota la gran avinguda des de la Plaça Espanya fins al Palau Nacional, donaven al visitant de l’Exposició un espectacle únic. Les llums de l’Expocició van atraure comentaris d’arreu del món, que es va meravellar davant la posta en escena barcelonina, que semblava avançada a la seva època. Potser els més destacats d’aquests aparells de llum eren els popularment anomenats “espàrrecs”. Els “espàrrecs” eren columnes amb una base octogonal, de vuit metres d’alçada i disposades en parelles. El final de la columna estava coronat per un cos circular que es tancava en forma pirammidal, fet que li donava una forma característica que va provocar aquest sobrenom popular. Sovint erròniament atribuïts a Carles Buïgas, els dissenyadors d’aquests “espàrrecs” van ser el francès Jean-Claude Nicolas Forestier i l’enginyer català Marià Rubió i Bellver, que també van treballar junts en el disseny de molts dels jardins de Montjuïc,. Els “espàrrecs” van sobreviure uns quants anys després de l’Exposició, però no van poder aguantar l’escassetat de matèria prima durant la Guerra Civil i van desaparèixer. Dins l’Exposició hi havia també l’anomenada “Exposición de la Luz” que presentava als visitants les mil i una utilitats de l’electricitat: es mostraven carrers il·luminats, cuines amb aparells elèctrics, oficines amb il·luminació... per donar a conèixer, però també per vendre, les bondats i aplicacions de la nova tecnologia.

Més informació:
David Caralt (2013). Les nits de l’Exposició Internacional de 1929. Barcelona Quaderns d’Història, num.19, L’Electrificació de Barcelona, 1881-1935.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari