Museu Pedagògic de Ciències Naturals

Edifici:
L’establiment que actualment ocupa el restaurant MarisCo de la plaça Reial fou, durant prop d’un segle, “Museo Pedagógico de Ciencias Naturales”, com es manté inscrit al ròtul superior de la façana. Poc després del tancament definitiu, l’any 1999, s’obrí en el seu lloc un restaurant, El Taxidermista, que conservava en el seu nom la memòria de l’activitat que s’hi havia desenvolupat durant tant de temps. De l’edifici original se’n conserven el terra, les columnes i el sostre de l’establiment. A l’exterior, la façana està intacta –només n’ha canviat el color, que ara és blau.
Història natural:
El ‘Museo Pedagógico de Ciencias Naturales’ té el seu origen el nom de la botiga de taxidèrmia que havia fundat Lluís Soler i Pujol l’any 1889, el qual prèviament havia estat en un parell de locals del carrer Raurich. Soler i Pujol fou un naturalista ‘professional’ que s’especialitzà en la preparació i conservació d’exemplars de la natura. A la plaça, l’establiment esdevingué un lloc emblemàtic, popularment conegut com “Les bèsties” o “Taxidermista”. Els seus aparadors, amb fauna de tota mena, exhibien un cert exotisme segurament provocat per l’estat expectant que mostraven molts dels exemplars a punt per continuar l’acció en la qual semblaven haver estat sorpresos.
La taxidèrmia fou una tècnica que durant tot el segle XIX anà molt lligada al desenvolupament dels museus de ciències naturals i l’ensenyament. L’establiment de Soler i Pujol, a part de preparar i vendre animals dissecats, tenia la voluntat d’exhibició, que els objectes fossin admirats, i això l’apropava als objectius del museu. A més, hi havia una sala de conferències i, per tant, també hauria compartit la missió pedagògica de la institució museística. Soler i Pujol també fou preparador i conservador del Museu Martorell creat l’any 1882 al Parc de la Ciutadella.
Més endavant, Josep Palaus, gendre de Soler i Pujol, va assumir la direcció de la botiga de taxidèrmia i, des de 1926 fins a 1991, va mantenir l’activitat. En els anys de major prosperitat, va arribar a tenir fins a 50 treballadors. Els principals clients eren escoles i col·leccionistes, encara que personalitats destacades també van sol·licitar els seus serveis. El rei Alfons XIII feu dissecar la pota d’un cavall i l’actriu Ava Gadner i el torero Mario Cabré, el cap d’un toro que ell havia ofert a l’actriu. Joan Miró sovintejà l’establiment i Josep Pla s’hi deixà caure. I Salvador Dalí en fou client habitual, fent-se dissecar un rinoceront o un tigre, que aprofitava cada ocasió per fer vistoses exhibicions. El que segurament fou el més excèntric dels clients, en una ocasió encarregà que li dissequessin un milió de formigues, petició que la botiga òbviament no va poder acceptar per complaure l’artista.
Enllaços:
“El Taxidermista, el museu de les bèsties” dins del Bloc Bereshit: La reconstrucció de Barcelona i altres mons. http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/11/el-taxidermista-el-museu-de-les-besties.html
El Taxidermista. La memòria de la Plaça. Fundació Setba. Barcelona, 2013.

Rutes científiques de Barcelona