Mamut de la Ciutadella

Monument:
La darrera parada de l’itinerari surt de Ciutat Vella per anar fins al parc de la Ciutadella, on trobem la imponent escultura d’un mamut. Aquesta reproducció de mida natural del gran mamífer extingit es va construir en ciment armat, l’any 1907, quan aquest procediment tot just s’estava introduïnt a la ciutat (el primer edifici que es va aixecar a Barcelona en ciment armat fou el dels Grandes Almacenes Damians, al carrer Pelai, l’any 1915). L’escultura del mamut va ser modelada per l’escultor Miquel Dalmau i edificada per l’empresa “Construcciones Sistema Monier de cemento y hierro; Claudio Durán sociedad en comandita”.
Història natural:
Començàvem l’itinerari amb la primera troballa de mamut feta a Catalunya, l’any 1883, i l’acabem prop de vint-i-cinc anys més tard al costat d’una escultura d’aquest colossal animal que havia viscut en èpoques remotes i, suposadament, va desaparèixer amb el Diluvi Universal. El mamut havia “ressucitat” al bellmig de la ciutat de principis de segle XX en forma d’una gran escultura, la primera d’una sèrie de reproduccions de grans mamífers extingits que s’havia de dur a terme al parc i que, finalment, no es van realitzar.
El parc de la Ciutadella ja era, des de finals de segle XIX, un espai destacat de la ciutat on desenvolupaven les ciències naturals. L’any 1882 s’hi havia creat el Museu Martorell, el primer museu públic de la ciutat, dedicat a la història natural i l’arqueologia i, l’any 1892, el parc zoològic. Aquestes institucions científiques no només es dedicaven a l’estudi de la història natural sinó que tenien gran interés en la divulgació com pretenia la iniciativa de donar a conèixer els grans animals del passat geològic de Catalunya.
La idea d’instal·lar escultures de mida natural al parc de la Ciutadella havia sorgit el 1888, el mateix any de la celebració de l’Exposició Universal, arran de la visita que Jaume Almera i Artur Bofill van fer als jardins del Crystal Palace de Sydenham, a Londres, on van poder veure reproduccions de dinosaures i de grans animals extingits. No va ser, però, fins a principis de segle XX, que aquella idea es va poder materialitzar, gràcies a l’impuls de Norbert Font i Sagué i de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, de la qual formaven part Almera i Bofill.
El mamut representava una espècie que havia desaparegut en l’episodi bíblic. Ens ofereix, per tant, un exemple en què ciència i religió no eren necessàriament incompatibles. Precisament, Norbert Font i Sagué, geòleg i prebere, que s’ocupà llargament del tema intentant conciliar els avenços de la paleontologia i els requeriments del dogma catòlic. L’any 1909, publicà el llibre El Diluvi bíblich segons la geologia on sostenia, entre d’altres coses, que el diluvi no havia estat pas universal. Tant sols un dels molts cataclismes que havia sofert la Terra i però aquell del qual els humans en podien tenir record.
Enllaços:
Font i Sagué, N. El Diluvi bíblich segons la geologia. Imprempta Casa de la Caritat. Barcelona, 1909.
Valls, L. El mamut de la Ciutadella (1907): biografia d’un objecte urbà. (pendent de publicació).

Rutes científiques de Barcelona