Batalla naval de Barcelona

La guerra dels dos Peres, causada per les pretensions del monarca castellà sobre les terres del sud del Regne de València, incloent-hi Múrcia, Elx, Alacant i Oriola, esclatà per un episodi en què nou galeres catalanes, armades per Mossèn Francesc de Perellós amb llicència de Pere el Cerimoniós, que anaven en auxili del Regne de França contra el Regne d'Anglaterra, van arribar a Sanlúcar de Barrameda a la recerca de vitualles i van capturar en aquelles aigües dos vaixells de la República de Gènova, república en guerra amb Aragó. Pere el Cruel, que es trobava a l'esmentat port, va requerir Perellós perquè abandonés la seva presa; i com l'aragonès no ho fes, es va queixar a Pere el Cerimoniós, qui tampoc li va fer cas, i perseguí Perellós amb algunes galeres fins a Tavira, però no va poder atrapar-lo, i com a venjança va fer cremar les mercaderies dels catalans a Sevilla.
El rei de Castella preparà una flota a Sevilla amb la intenció de destruir el poder marítim català, on el mateix Pere el Cruel hi embarcà. Per poder enfrontar-se amb l'armada catalana, els castellans van requerir el suport del Regne de Granada, la República de Gènova. La flota, comandada per l'almirall Egidi Boccanegra, germà del dux Simone Boccanegra, i amb els capitans castellans García Álvarez de Toledo, Jaime García de Padilla i Pero López de Ayala es reuní a Cartagena on el rei castellà va esperar les naus del Regne de Portugal que no van arribar, i entretant va enviar set galeres a capturar naus aragoneses, però només es van poder fer amb una carraca veneciana a Mallorca.