Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França. Té l'estatus de catedral des del 1966, però continua essent una abadia.Del Baix Imperi ençà, existia un cementiri a Saint-Denis. Al segle iv es va construir un mausoleu al mateix lloc on es troba avui l'altar major. Al segle v, santa Genoveva va adquirir les terres del voltant i hi va fer construir una església, que va ser ampliada en dues ocasions durant l'època merovíngia, especialment durant el regnat de Dagobert I. Cap a l'any 630, hi va ser enterrat sant Dionís amb els seus dos companys: el sacerdot Rústic i el diaca Eleuteri. Cap al 750 es va començar a construir un nou santuari per ordre de Pipí I el Breu. Durant l'època carolíngia s'hi va construir una església de planta basilical, amb tres naus i un transsepte, edifici que es va anar renovant fins al segle xiv. Durant la primera meitat del segle xii, l'abat Suger, conseller de Lluís VI i de Lluís el Jove, va fer enderrocar l'església carolíngia i construir-ne una de gòtica. Amb Suger, l'abadia va adquirir molta més importància: s'hi guardaven relíquies i va esdevenir necròpolis reial i dinàstica.

Wikipedia