Can Pardal o la “Fábrica de Relojes”

Introducció:
A finals del segle XIX, davant del creixement de Gràcia, els propietaris de Can Pardal decideixen urbanitzar les seves terres i tirar a terra la masia per construir l'edifici que veiem avui en dia amb una galeria porxada i una torre amb rellotge i campanes. Sembla però, que abans de ser enderrocada aquesta masia va allotjar un personatge il·lustre: Albert Billeter, un rellotger suís, com no podia ser d'una altre manera, que es va instal·lar a Gràcia durant gairebé trenta anys.

Contingut:
“Fábrica de Relojes de torre para iglesias, Ferrocarriles, fábricas y casas de campo. Relojes de vigilancia, telégrafos eléctricos y aparatos científicos”, era el nom que utilitzava el suís Albert Billeter per anunciar el seu establiment. Billeter havia sortit de La Chaux-de-Fonds a Suissa, on havia estudiat rellotgeria, passat per Italia i acabat a la Vila de Gràcia. El primer que va fer en arribar va ser elaborar un gran rellotge astronòmic que mostrava el desplaçament de la terra i la lluna respecte el sol, donava la hora local i la de 20 altres meridians, entre d'altres dades. Sense pensar-s'ho dues vegades, Billeter va enviar una carta al Congrés dels Diputats de Madrid en la que, després de fer veure que calia una “rellotgeria nacional” que fes que Espanya no es depengués de l'estranger, va oferir el rellotge astronòmic a canvi d'una suma de diners que el permetés obrir un taller permanent. El Congrés li comprà el rellotge, que encara funciona i es troba al Palau del Congrés. I devia ser tota una sensació perquè, tot seguit, l'altre càmera de representants, el Senat, encarregà a Billeter la realització d'un rellotge astronòmic encara més gran. Billeter tardà gairebé deu anys en fer-lo i amb les convulsions polítiques de l'època, el Senat se'n va desentendre i el rellotge quedà sense comprador. Amb el temps, passà a les mans de la família d'ebenistes Moragues, autors del moble del rellotge. Quan Billeter ja no era a Barcelona, el rellotge va ser exposat al Pavelló de Ciències de Exposició Universal del 1888, on guanyà una medalla d'or. Més tard, va ser adquirit per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que encara el posseeix. Billeter també va ser l'autor del rellotge del Campanar de Gràcia que va ser canviat l'any 1929, quan va ser traslladat a l'hotel de la Plaça Espanya que feia d'entrada al recinte de l'Exposició Universal d'aquell any. L'any 1952 va ser desmuntat de l'hotel i des d'aleshores se li ha perdut la pista. L'any 1865, Billeter va construir per encàrrec de l'Ajuntament el rellotge de la Catedral de Barcelona, que encara segueix en funcionament.

Rutes científiques de Barcelona