Una clínica espiritista i les mèdiums malaltes

Introducció:
En aquest carrer de l'humil i obrer barri del Raval, ben a prop de l'Hospital de la Santa Creu, hospital general de Barcelona fins a principi de segle XX, hi va haver, durant 10 anys, des de 1895 a 1905, l'anomenada Clínica Hidro-Magnética, situada en el mateix local on es realitzava la publicació espiritista "Revista de Estudios Psicológicos". Així, aquesta clínica heterodoxa era finançada per agrupacions d'espiritistes que tenien en la caritat una de les seves principals activitats. Allà, el metge Victor Melcior va aplicar-hi les noves tècniques curatives mitjançant la hipnosi.

Contingut:
A la Clínica Hidro-Magnética, finançada per grups espiritistes, s'hi acollien els pacients de forma gratuïta. Els dos metges que hi treballaven no cobraven sou, atenent durant 4 hores al dia, uns 20 pacients. Mentre Melcior utilitzava la hipnosi, l'altre metge, José Cembrano, utilitzava tècniques magnètiques. La hipnosi de Melcior va ser molt popular arran del cas d'una pacient que, poc després d'obrir la clínica, hi va acudir. Es tractava d'una dona que s'havia quedat parcialment paraplègica després d'una crisi histèrica. Melcior la va suggestionar amb la hipnosi i en només una sessió, la dona va sortir de la clínica caminant perfectament. Malgrat el mateix Melcior va dir que la curació en una sola sessió no era normal, la recuperació d'aquesta pacient va causar un gran enrenou i va fer que la consulta de Melcior agafés molta volada. En aquell moment, la hipnosi era una tècnica que, malgrat s'utilitzava de forma terapèutica, sobretot entre les classes altes, no era ben vista per la comunitat científica. Fins i tot, sembla que la policia va registrar la clínica en busca de pràctiques mèdiques irregulars, però no van tancar-la ja que tant Cembrano com Melcior eren metges titulats. Així, aquesta clínica servia als espiritistes com a lloc on exercir la caritat, que formava part de la seva doctrina, com a lloc on promocionar coneixement científic de avantguarda, i, finalment, també com a lloc de propaganda, ja que aquells que acudien a la clínica anaven a un espai on es feien xerrades sobre espiritisme, hi havia una biblioteca i, fins i tot, es feien sessions amb mèdiums.
Finalment, és interessant destacar la visió que Melcior tenia de l'espiritisme, ja que, malgrat treballava en aquesta clínica, Melcior no sempre acceptava l'existència dels esperits i sovint deia que les persones que eren mèdiums, eren en el fons, persones amb una malaltia psicològica. Com hem vist en el cas de l'Església i els exorcismes i en el cas de la metapsíquica, Melcior negava els esperits afirmant que, per exemple, es tractaven de desdoblaments de personalitat. Melcior deia que els fenòmens espiritistes "no els pot produir una persona sana, sinó un subjecte malalt, amb algun problema psicològic.", i relacionava aquestes malalties amb les condicions socials, de treball i de vida que tenien les classes treballadores.

Més informació:
Andrea Graus (2015). "Los prodigios del hombre encarnado. Víctor Melcior y la redefinición de la mediumnidad (1901)". Dynamis, vol. 35, num. 1, p. 83-105.

Comentaris Estadístiques

| | Pública