Confrides

Té el seu origen en una alqueria musulmana anomenada Aljofra; després de la seua conquesta l'any 1264, Jaume I feu donació de la vila a Vidal de Sarrià; encara que la seua població romangué en mans dels Sarrià durant dues generacions, aviat fou cedida a l'infant Pere; més tard, les famílies Cardona i Ariza senyorejaren la jurisdicció de la vila; durant la segona meitat del segle xiv i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides fou conquerida per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins al 1364 què la recuperà Pere IV; a començaments del segle xvi i a conseqüència de la guerra de les Germanies la seua població musulmana, que aleshores podia elevar-se fins als 120-160 habitants, fou obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudèjars de Confrides acceptaren a desgrat llur conversió forçosa i el 1526 es rebel·laren contra la decisió de la Junta del 1525. Pocs anys abans de l'expulsió, Confrides podia tenir uns 240 habitants que oposaren una fort resistència armada, es refugiaren a les muntanyes de la Vall d'Alauar, davant l'ordre d'estranyament de la minoria morisca . Confrides es distingí pel seu suport al bàndol borbó durant la guerra de Successió.

Més informació

Comentaris Estadístiques

| | Pública | Anglès • Espanyol • Francès • Italià • Neerlandès