Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

Castell de Sant Martí Sarroca

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Castell
Tipus de lloc: Castell
Adreça: España, Barcelona, Sant Martí Sarroca
Nombre de textos: 2
3 stars
Realitzat per wikipedia.org | Referència Joancreus
Realitzat per wikipedia.org | Referència Wikipedia.org

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del segle X situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l’Alt Penedès. Conjuntament amb l’església de Santa Maria formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca. Ambdós edificis estan catalogats com monument històric artístic d’interès nacional i formen part del museu municipal.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Més informació

Realitzat per anna.soler19

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del segle X situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l’Alt Penedès. Conjuntament amb l’església de Santa Maria formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca. Ambdós edificis estan catalogats com monument històric artístic d’interès nacional i formen part del museu municipal.

El seu fill Guillem, ja al segle XI, va iniciar l’ampliació del castell. Guillem es casà amb Adelaida de la família vescomtal de Barcelona. En morir aquesta i el seu fill Bernat, tot el patrimoni passà a la seva filla Dispòsia, muller de Mir Geribert d’Olèrdola. Va ser reforçat com a fortificació militar per Mir Geribert, auto-nomenat Príncep d’Olèrdola, i emparentat amb els Santmartí. L’any 1023, el castell, “castri Sancti Martini”, limitava amb el terme de Castellví de la Marca. Mir Geribert morí el 1060, deixant com usufructuària a la seva segona muller Guilla de Besora i llegant els castells de Sant Martí i d’Olèrdola al seu fill Gombau. El castell va ser heretat per Arnau Mir, que rebria el sobrenom “de Sant Martí” i era el germà menor de Gombau. Entre 1076 i 1082, Arnau Mir jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer II pels castells d’Olèrdola i Eramprunyà, i fou governador del Penedès. En el segle XII es construí l’església del castell, Santa Maria, després parroquial, damunt d’un edifici religiós anterior del segle X, i al castell es van fer altes muralles i s’hi van construir estances nobles. Arnau va ser succeït pel seu fill Jordà de Santmartí que reedificà part del castell i que alhora fou succeït pel seu fill Guillem.

El castell acull actualment varies col·leccions arqueològiques i etnològiques. A les sales de la Cuina, hi destaca un monument funerari ibèric (segles III-II aC), conegut com a Venus del Penedès, un cap de dona de pedra (segle I aC), i unes làpides sepulcrals romanes.[7] Cal mencionar una sopera morisca de ceràmica de Manises del segle XIV, decorada per fora i per dins, peça considerada única, que fou trobada durant la restauració de l’església feta el 1906. També es pot veure una taula anomenada El Cavaller Lleó, de tècnica de grisalla renaixentista. Des de l’any 1988 inclou una col·lecció d’eines del camp, fruit de donacions de famílies del poble, exposades a les antigues quadres del recinte.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari