Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Edifici històric
Tipus de lloc: Edifici històric
Adreça: Espanya, Barcelona, de la Diputació, 231
Nombre de textos: 1
4 stars

Edifici:

El Seminari Conciliar de Barcelona es traslladà a l’edifici actual del carrer Diputació l’any 1882. L’edifici el projectà l’arquitecte Elies Rogent i les obres s’iniciaren l’any 1879, durant el pontificat del bisbe Urquinaona, i s’inaugurà oficialment el 4 de desembre de 1904. El projecte original de Rogent preveia la construcció d’un Museo de historia natural, juntament amb un observatori meteorològic i astronòmic, un jardí botànic i un gabinet de física. La llavor del museu era d’uns anys abans, de 1874, quan Jaume Almera havia estat encarregat de formar un Museu de Geognòsia a l’edifici provisional del carrer Tallers.

Història natural:

L’any 1882 es va inaugurar el Museu de Geognosia i Paleontologia del Seminari Conciliar de Barcelona, sota la direcció del canonge i catedràtic de Geologia, Jaume Almera. Fou un dels naturalistes més destacats del panorama científic de la ciutat durant la segona meitat de segle XIX i ben entrat el segle XX i, entre d’altres coses, impulsà la creació del Mapa Geològic de Catalunya. El museu constava d’una “espayosa pessa que té 17,5 metros de llargada per 11,5 de ample” on s’exhibien objectes naturals molt variats. Destacava per la seva rica col•lecció paleontològica, molt especialment, del Terciari català.
Un dels objectes que s’hi podia contemplar era un fragment d’ullal de mamut, descobert l’any 1883 pel mateix Almera en els terrenys quaternaris de Sant Vicens dels Horts. Uns llauradors havien trobat un fragment d’ullal, de 50 centímetres (cm) de llarg i 13 de diàmetre, a la riba del riu Llobregat. Pensant-se que era un tronc vegetal petrificat, el van partir en dues parts de les quals Almera en recollí el fragment més gran, d’uns 20 cm, que passà a exhibir-se al museu. Aquest fòssil era l’evidència de l’existència d’un enorme elefant –dit antidiluvià- que havia viscut en un passat remot de la Terra i que havia desaparegut amb el Diluvi Universal. Tot i que Almera, i el cercle de geòlegs catòlics catalanistes, d’entrada s’havia oposat a l’evolucionisme, a finals de la dècada de 1870 mostraven una posició més moderada que intentava conciliar les escriptures i postulats de la paleontologia moderna. Entre d’altres coses, negaven la universalitat del diluvi.

Enllaços:

Museu Geològic del Seminari: http://www.mgsb.es
Bohigas, J. Per Déu i per la Ciència. L’Església i la ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923). Universitat de Girona. Girona (2011): http://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/5863

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari