Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

La Vila de Gràcia

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Plaça
Tipus de lloc: Plaça
Adreça: España, Barcelona, Barcelona
Nombre de textos: 2
4 stars
Realitzat per wikipedia.org | Referència Andy king50
Realitzat per wikipedia.org | Referència Wikipedia.org

La plaça de la Vila de Gràcia (fins al 2009, plaça de Rius i Taulet, tot i que coneguda pels graciencs com la Plaça d’Orient) és el centre administratiu de la vila de Gràcia. El campanar de 33 metres que domina la plaça des del mig és el primer que sorprèn només entrar-hi. Fou construït per Antoni Rovira i Trias entre 1862 i 1864. Es tracta d’una torre octogonal amb un rellotge d’esferes de quatre cantons. Al capdamunt hi ha la mítica “Campana de Gràcia”, batejada com “la Marieta”. Conta la llegenda que el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per això hom pot escoltar el seu so esquerdat. Aquesta història va donar peu a la creació d’una de les publicacions de més longevitat de la premsa catalana. Creada per Innocenci López Bernagosi, “La Campana de Gràcia” es publicà durant 60 anys, fins a l’octubre de 1934.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Més informació

Contingut:
A finals del segle XVIII, Gràcia era un petit veïnat del pla de Barcelona en el creuament de vies entre el camí cap a Sant Cugat des de la ciutat i el camí transversal que l’esquivava pel nord. Allà s’hi havien establert dos monestirs, el Convent de Santa Maria de Gràcia, coneguda posteriorment com els Josepets de Gràcia, i el de Santa Maria de Jesús, a partir dels quals havia anat creixent la vila. Depenen de Barcelona, Gràcia era una vila eminentment agrària. L’any 1801, Gràcia va ser parcel·lada i van començar diferents projectes de construcció de carrers segons el propietari del terreny. Així, Gràcia anà creixent per acollir la gent que venia a treballar a la ciutat però que no trobava lloc on viure dins les atapeïdes muralles. L’any 1821, Gràcia va aconseguir ser un municipi independent, però només per dos anys. Poc més tard, s’urbanitzà el Passeig de Gràcia, que esdevingué un lloc de reunió i esbarjo de la burgesia barcelonesa. L’any 1850, poc abans de que les muralles fossin tirades a terra, Gràcia tornà a ser municipi independent. I ho va ser durant gaire bé cinquanta anys fins l’any 1897, quan l’avançat estat de l’Eixample va fer que Barcelona absorbís no només Gràcia sinó també Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu i d’altres. Durant tot aquest temps, però, petits tallers es van instal·lar en les parcel·les de Gràcia que s’anaven urbanitzant. L’inicial activitat agrària es va convertir en producció industrial. A mitjans de segle XIX, l’arribada de les grans indústries tèxtils van convertir Gràcia en un barri obrer amb una gran tradició reivindicativa. Amb el temps també les indústries van abandonar el barri que, poc a poc, ha anat passant d’industrial a comercial i de serveis.

Més informació:
Joan Lafarga i Oriol (2000). “Itinerari Geogràfic per l'antiga vila de Gràcia”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 49, p. 253-265.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari