Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

El poble de Sant Andreu de Palomar

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Punt d'interès
Tipus de lloc: Punt d'interès
Adreça: Barcelona
Nombre de textos: 1
3 stars
Realitzat per Rutes científiques de Barcelona | Referència Panoràmica de Sant Andreu a la dècada de 1930.

Contingut:
La primera referència escrita de Sant Andreu de Palomar és de finals del segle X. Entre els segles XI i XIII es constituí un primer nucli d’habitatges a l’entorn de l’església. Els límits de l’antic poble anaven del riu Besòs fins a la serra de Collserola, i de Montcada i Reixac al nord, fins a Sant Martí de Provençals al sud. Sant Andreu de Palomar va ser un poble eminentment agrícola fins ben entrat el segle XX, malgrat que a finals del segle XIX s’hi van començar a instal·lar indústries. Ambdues activitats són altament dependents d’un bon accés a l’aigua, que arribava a Sant Andreu gràcies al Rec Comtal. L’any 1853 hi havia 11 de fàbriques de teixits, l’any 1861 ja eren 24, i el 1902, unes 150 fàbriques en total: indústries químiques, alimentàries i metal·lúrgiques, adoberies, del sector de la construcció, de l’energia i el transport i una fàbrica de gas.  El 20 d’abril de l’any 1897, la reina d’Espanya signà el Decret d’Agregació que va annexionar forçosament Sant Andreu de Palomar i molts altres pobles del Pla de Barcelona (Gràcia, Sants, Les Corts, Sant Martí, Sant Gervasi de Cassoles, posteriorment Horta i Sarrià) a Barcelona. El poble es va convertir en el Districte 9è, amb modificacions posteriors. Durant la Guerra Civil, el barri de Sant Andreu de Palomar va canviar el seu nom pel d’Harmonia de Palomar.
El passat industrial de Sant Andreu ha deixat senyal en els seus carrers. A la Plaça de Can Fabra s’hi pot arribar des del C/Fàbrica. El Passeig de Fabra i Puig deu el seu nom als germans Ferran i Roman Fabra i Puig, directors de la Fabra i Coats (Ferran va ser alcalde de Barcelona). Perpendiculars al passeig trobem el C/Camil Fabra i el C/Filatures. Camil Fabra, pare de Ferran i Roman Fabra i Puig, va ser alcalde de Barcelona i al seu testament va deixar un llegat perquè la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona construís un observatori al Tibidabo, l’Observatori Fabra, inaugurat el 1904. Als voltants del Parc de la Maquinista trobem el C/Ferran Junoy, dedicat a un dels directors de La Maquinista Terrestre i Marítima i el C/La Barcelonesa, primer nom de la fàbrica. Al barri també trobem carrers amb noms de científics rellevants, com ara la plaça dedicada a Mateu Josep Orfila i Rotger, metge i químic menorquí, fundador de la toxicologia, el carrer en honor a Francesc Santponç i Roca, eminent metge i inventor català dels segles XVIII-XIX, o el carrer dedicat a Pietro Angelo Secchi, un astrònom jesuïta italià del segle XIX.

Més informació:
Pau Vinyes i Roig, Jordi Rabassa Massons; Xavier De la Cruz Sala, Xavier Basiana Vers (2009). Sant Andreu de Palomar i La Sagrera: com era i com és. Barcelona: Dux Editorial i Ajuntament de Barcelona.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari