Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència i la qualitat dels nostres serveis. En utilitzar aquest lloc vostè accepta l'ús de cookies. Més informació Ocultar

La Casa de la Premsa i el Pavelló de l'Agricultura

Necessita un hotel?

Enllaços patrocinats

Rutes a prop

Llocs a prop

Contingut relacionat

Hotels a prop

Restaurants propers

Enllaços patrocinats

🔎
Punt d'interès científic
Tipus de lloc: Punt d'interès científic
Adreça:
Nombre de textos: 1
3 stars
Realitzat per Rutes científiques de Barcelona | Referència L'interior del Pavelló de l'Agricultura.

Introducció:
Si pujant per l’antiga Avinguda Amèrica girem a l’esquerra per l’actual avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, que es transforma en aquest punt en avinguda Rius i Taulet, ens trobarem a la nostra dreta, en l’encreument amb el primer carrer que puja, el de la Guàrdia Urbana, amb l’anomenada Casa de la Premsa de l’Exposició Internacional, de Pere Domènech i Roura. Des d’allà seguirem amunt fins el Passeig de Santa Madrona per on ens trobarem tres pavellons més construïts per l’Exposició: el d’Agricultura, actual Teatre Lliure i Mercat de les Flors; el de Arts Gràfiques, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya; i el de la Caixa de Pensions, seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Contingut:
La Casa de la Premsa es potser l’única guspira de Modernisme que encara s’entreveu en les construccions de l’Exposició del 1929, dominades pel Noucentisme. Obra de Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Muntaner i cap de la secció d’obres de l’Exposició, potser volia retre un últim homenatge a l’estil del seu pare barrejant el maò vist amb les ceràmiques i el neomudéjar amb el neogòtic. Aquest edifici va acollir durant l’exposició a periodistes locals i extrangers de tot el món. Hi tenien sales de reunions, laboratoris fotogràfics, cuina, sales d’esbarjo… Més tard, l’edifici va ser durant molts anys seu de la Guàrdia Urbana i actualment serveix de magatzem. Seguint amunt ens trobem amb el Pavelló de l’Agricultura, un dels Pavellons més grans de l’Exposició, projectat pels arquitectes Josep Maria Ribas i Casas i Manuel María Mayol i Ferrer, seguint un estil clarament renaixentista. En el vestíbul de l’actual Teatre Lliure encara podem veure els gravats alegòrics a l’Agricultura, d’aqui podem anar al que queda del gran pati central que també formava part del Pavelló, avui plaça Margarita Xirgú. Davant per davant del d’Agricultura, hi havia el Pavelló de les Arts Gràfiques, actual Museu d’Arqueologia. Al costat, també obra de Ribas y Mayol, el Pavelló de la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona ha sobreviscut el pas dels anys. Va ser Hospital i Banc de Sang durant la Guerra Civil Espanyola i es, des de 1982, Institut Cartogràfic de Catalunya. Més enllà trobem el Teatre Grec, amb capacitat per 2000 persones, també construït per l’Exposició en una de les nombroses canteres que poblaven Montjuïc. Al costat, els Jardins de Laribal, projectats per Forestier i Marià Rubió, hi destaca la famosa Font del Gat.

Més informació:
Antoni Ramon Graells (2008-2011). De Palau de l'Agricultura a Centre de les Arts del Moviment. 1929-2009. Arxiu d'Arquitectura teatral. Recull de publicacions 2008-2011.

Classificar aquest punt d'interès
Enllaçar a un rute de

Comentaris

Afegir comentari