Philip Larkin

Philip Arthur Larkin, CH, CBE, FRSL fou un poeta, bibliotecari, novel·lista i crític de jazz britànic. El 1945 va publicar el seu primer llibre de poesia, El vaixell del nord, el qual van seguir dues novel·les, Jill i Una noia a l'hivern , però va adquirir notabilitat en 1955 amb la publicació de la seva segona col·lecció de poemes, Un engany menor, seguit per Les noces de Pentecosta i Finestrals . Entre 1961 i 1971, va treballar de crític de jazz al diari The Daily Telegraph , i va editar The Oxford Book of Twentieth-Century English Verse . Va rebre diversos honors, inclosa la Queen's Gold Medal for Poetry. El 1984, després de la mort de John Betjeman, li va ser oferta la posició de poeta llorejat del Regne Unit, la qual va rebutjar. És considerat per la crítica com un dels poetes anglesos més aclamats de la segona meitat del segle XX.

Després de graduar-se a Oxford el 1943 en anglès i literatura anglesa, Larkin va començar a treballar com a bibliotecari. Durant els trenta anys en què va exercir com a bibliotecari universitari a la Biblioteca Brynmor Jones de la Universitat de Hull va produir la major part de la seva obra publicada. Segons el poeta anglès Andrew Motion els poemes e Larkin estan marcats per una «exactitud malenconiosa i molt anglesa» a l'hora de tractar les emocions, els llocs i els relacions. Eric Homberger considerà que Larkin era «el cor més trist en el mercat de postguerra», i el mateix Larkin va dir que la pobresa era per a ell el que els narcisos eren per a Wordsworth. Influenciat per W. H. Auden, W. B. Yeats i Thomas Hardy, els seus poemes estan formats per versos molt estructurats però flexibles. Jean Hartley, l'exdona de l'editor del poeta, George Hartley els va descriure com «una barreja estimulant de lirisme i insatisfacció», tot i que l'antòleg Keith Tuma va assegurar que hi ha més en l'obra de Larkin que el que suggereix la seva reputació de pessimista adust.

Més informació

Comentaris Estadístiques

| | Pública | Alemany • Anglès • Espanyol • Francès • Italià • Neerlandès