Setge de Tönning

El Setge de Tönning tingué lloc durant la Gran Guerra del Nord, la fortalesa de Tönning al territori de Holstein-Gottorp, aliat de l'Imperi Suec, fou assetjada dues vegades: el Regne de Dinamarca i Noruega va fracassar en el primer setge el 1700, però una força combinada de la coalició anti-sueca assetjà i prengué Tönning.
El primer setge fou una de les primeres accions militars de la Gran Guerra del Nord. El Regne de Dinamarca i Noruega, l'Electorat de Saxònia, la Confederació de Polònia i Lituània i el Tsarat Rus havien pactat envair l'Imperi Suec per tres fronts. Les forces daneses es atacaren a Holstein-Gottorp,. aliat i dinàsticament lligat a Suècia,. i posaren setge a Tönning el març de 1700. El setge s'alçà quan Carles XII de Suècia, amb el suport dels Poders Marítims, feu un moviment sorpresa i desplegà un exèrcit davant de Copenhaguen, forçant a Frederic IV de Dinamarca-Noruega a abandonar la guerra amb el Tractat de Traventhal el 18 d'agost de 1700. Dinamarca es reincorporà a la guerra el 1709 després de la derrota sueca a Poltava.

Plus d'informations

Réactions Statistiques

| | Publique | Allemand • Anglais