Batalla de Fort Charlotte

La Batalla de Fort Charlotte va ser un setge que es va perllongar durant dues setmanes, dirigit pel general espanyol Bernardo de Gálvez y Madrid contra el Regne de la Gran Bretanya per protegir les fortificacions de l'actual Mobile durant la Guerra de la Independència dels Estats Units. La fortalesa de Charlotte era el lloc fronterer britànic capaç d'amenaçar Nova Orleans, situada a la veïna colònia de la Louisiana espanyola, la caiguda de la qual va permetre als britànics assolir l'oest de la Florida.

L'exèrcit de Gálvez va navegar des de Nova Orleans a bord d'una flota petita de transports el 28 de gener. El 10 de febrer, els espanyols van atracar a prop de la fortalesa de Charlotte. La guarnició britànica sobrepassava en nombre a l'espanyola i va resistir obstinadament fins que, el 9 de març, van veure a la infanteria regular i l'artilleria que s'acostaven a terra per unir-se a l'exèrcit de Gálvez, la qual cosa va provocar la rendició de la plaça. El comandant d'aquesta, el capità Elias Durnford, comptava amb ajuda des de Pensacola, però aquesta mai va arribar. La seva capitulació va assegurar el domini de la riba occidental de la badia de Mobile i va obrir la trajectòria per a les operacions espanyoles a la batalla de Pensacola.

Plus d'informations

Réactions Statistiques

| | Publique | Anglais • Espagnol • Français • Néerlandais