Hospital de Sant Llàtzer o dels malalts mesells

Edifici:

L'Església de Sant Llàtzer és un dels monuments més antics de la ciutat. Construïda durant el segle XII com a Església de la Verge dels Malalts, la primitiva capella romànica és l'únic vestigi que resta de l'Hospital dels malalts mesells, o llebroseria, fundat pel bisbe Guillem de Torroja (1144-1171) fora del nucli urbà, a ple camp. Durant el segle XIV fou dedicat a Sant Llàtzer, el nou patró dels llebrosos, i amb l'obertura de l'Hospital de la Santa Creu, el de Sant Llàtzer va passar a dependre d'aquest, existint com a hospital de llebrosos fins a principis del segle XX quan fou traslladat a Horta.

Sanitat:

L'itinerari urbà comença en un indret allunyat de la ciutat, enmig de camps i d'hortes, on es va instal·lar, durant el segle XII, l'Hospital dels malalts mesells, un hospital especialitzat a recloure llebrosos. Ocupant part de la plaça del Perdó i al llarg de l'actual carrer del Carme, aquest hospital es trobava a la cruïlla dels camins que, cap a la ciutat, es dirigien a la Portaferrissa (Carrer del Carme) i la Porta de la Boqueria (carrer de l'Hospital).

En aquest territori d'extramurs (la tercerca muralla de la ciutat, la que pujant des de les drassanes pel paral·lel abraçaria al seu interior la zona que avui correspon al Raval, no es construiria fins al 1359) la principal via d'accés a la ciutat per la part de ponent era la Via moresca (carrer de Sant Antoni), la qual s'anà omplint d'hospitals, bordells i hostals per a viatgers, mercaders i peregrins. Tots aquests establiments "deuen estar a la part contrària d'aquell vent qui més s'usa a la ciutat", comentava Francesc Eiximenis (1330-1409), indicant la conveniència de mantenir allunyats tant a malalts com a viatgers –gent vinguda de fora i sospitosa de patir alguna malaltia- que hi havia de fer quarantena i ser atesa.

D'entre ells, l'hospital destinat als llebrosos, era, generalment, el que se situava més allunyat del nucli urbà. De fet, a partir de 1433, encara més lluny de la ciutat, hi hagué un altre lloc destinat a recloure llebrosos. Era a l'antiga església de Sant Antoni Abad, a tocar de l'antic portal de Sant Antoni, situada a la zona de confluència de les rondes, per on es donava entrada a la Via moresca i el punt de les grans rebudes reials. Aquesta església de la qual avui només en resten els tres arcs gòtics (fou cremada durant la Setmana Tràgica de 1909) va acabar exercint el control sanitari dels viatgers que arribaven a Barcelona.

El motiu principal de l'aïllament dels llebrosos era el rebuig social de la malaltia i la por al contagi. Això explica l'aparició d'aquest tipus d'institucions especialitzades que s'instal·laven allunyades de qualsevol focus habitat, ja que els hospicis més cèntrics tampoc se'n volien fer càrrec. Aquí, doncs, s'atenia i es mantenia reclosos als llebrosos com una mesura sanitària per evitar que la lepra arribés a la ciutat.

Enllaços:

Cirici Pellicer, A. Barcelona Pam a Pam. Comanegra. Barcelona, 2012 .


Autor:

Reaktionen Statistiken

| | Öffentlich