Espiritisme a Barcelona: La Plaça Reial

Introducció:
L'espiritisme, entès com la doctrina elaborada per Kardec, arribà a Barcelona a la dècada de 1860. Des de la seva arribada fins a la Guerra Civil Espanyola, amb l'excepció de la dictadura de Primo de Rivera, l'espiritisme esdevé una doctrina molt popular, sobretot entre les classes treballadores, ja que s'utilitza com a alternativa a l'imperant i alliçonador catolicisme. S'estableixen a la ciutat centenars de centres espiritistes, es publiquen revistes i llibres, s'organitzen actes de caritat... També s'associa amb altres moviments que lluiten contra l'ordre establert com el feminisme, l'ensenyament laic o el naturisme. Per aquestes raons, l'espiritisme es presenta com un instrument per refer l'ordre social mitjançant la refeta de l'ordre espiritual.

Contingut:
Tot va començar l'any 1861 quan l'editor i llibreter francès Maurcie Lachârte, que vivia exiliat a Barcelona per haver publicat obres relacionades amb el socialisme utòpic, va portar els llibres de Kardec, que estaven sent un èxit a Paris, a la seva llibreria del número 1 de la Plaça Reial. Quan Lachârte va encarregar una gran partida de llibres i revistes espiritistes, l'arquebisbe de Barcelona, Antoni Palau i Termes, va decidir confiscar-los i obrir un procés inquisitorial contra la doctrina espiritista. El 9 de setembre d'aquell any, els llibres foren sentenciats a cremar a la foguera a l'Esplanada de la Ciutadella. Com si de la condemna d'un reu es tractés, l'acte va estar envoltat d'una gran solemnitat: mentre una multitud s'apropa a presenciar-ho, tres nois treuen els més de 300 volums d'unes caixes. Un sacerdot encaputxat amb hàbits cerimonials, una torxa a una mà i una creu a l'altra, s'apropa cap al munt de llibres. Un escrivà apunta tot el que succeeix, per redactar el posterior Acte de Fe. El sacerdot llegeix la sentència i, un cop acaba, dirigeix la seva torxa cap al munt de llibres. Poc a poc, el murmuri va creixent entre el públic. Per què es cremaven aquells llibres? Què deien? De què tenia tanta por l'Església? Al final de l'acte, va anar d'un pèl que tot plegat no es transforma en una bullanga anticlerical. Probablement, l'Església va aconseguir l'efecte contrari al desitjat arran d'aquell Acte de Fe: la popularitat de l'espiritisme a Barcelona no va fer més que créixer. Diu la llegenda que el bisbe Palau, que va morir l'any següent, es va aparèixer a un grup d'espiritistes barcelonins demanant perdó per la seva acció i assegurant que l'espai on s'havien cremat els llibres, la Ciutadella, aviat es convertiria en uns bonics jardins, com efectivament va passar anys més tard. En aquest moment és clau la figura del notari José Maria Fernández de Colavida, que es convertiria en el primer traductor de les obres de Kardec al castellà.

Més informació:
Gerard Horta (2001). De la mística en las barricadas: Introducció a l'Espiritisme Català del segle XIX dins el context ocultista europeu. Edicions Proa, Barcelona.

Commenti Statistiche

| | Pubblica