Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.
Amb l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978 es dóna el pas a partir del qual semblava que l'estat espanyol consolidava una transició cap a la democràcia, deixant enrere els quasi quaranta anys de dictadura franquista. El context en què es desenvolupava aquest procés cap a un estat democràtic consolidat, però, preocupava als sectors més reaccionaris i nostàlgics del règim anterior, ara incrustats en l'estructura estatal del país: el terrorisme d'ETA havia matat més d'un centenar de militars i policies en l'últim any; els partits d'esquerres havien sortit molt ben parats a les eleccions de 1979 i els sindicats obrers, recentment legalitzats, mostraven la seva força i, finalment, el desenvolupament de l'estat de les autonomies i les aspiracions d'algunes d'elles, les anomenades autonomies històriques, completava aquest context que s'observava amb molta preocupació pels sectors reaccionaris comentats. En aquest darrer aspecte, una sèrie d'esdeveniments van incrementar les tensions el 1980.

Wikipedia