Capella de la Mare de Déu de la Mercè - Sevilla

Després de l'epidèmia de pesta de 1649, es va aixecar una creu de ferro forjat prop de l'actual capella en honor als nombrosos difunts enterrats allí. La devoció a la Santa Creu va ser tan gran que anys més tard es va fundar la confraria, avui coneguda com Antigua y Fervorosa Hermandad de la Santa Cruz y Cofradía de Nazarenos del Santísimo Cristo de la Misericordia y Nuestra Señora de la Piedad, Patriarca Bendito Señor San José , y María Santísima de la Caridad en su Soledad, popularment conegut com “El Baratillo”, nom amb què es coneixia anteriorment aquesta part del barri de l'Arenal.

La façana és estreta i té un frontó dividit sobre la llinda. Al centre hi ha un vitrall modern que representa la Pietat, donat pel pavelló austríac després de l'Expo de 1992.

L'interior de la capella és petit i té forma de creu llatina, però d'una sola nau.

El retaule major està dominat pel grup d'estàtues La Pietat, la Mare de Déu és obra de José Manuel Rodríguez Fernández-Andes (1945-1950) i el Cristo de la Misericòrdia de Luis Ortega Bru (1950) al braç del transsepte és el retaule de la Mare de Déu Santíssima de la Caritat en la seva Soledat, una talla de fusta de 1931 de José Manuel Rodríguez Fernández-Andes.

Willem Vandenameele