Palau de Tau

El Palau de Tau és un palau arquebisbal de Reims, França. Es relaciona amb els reis de França, la coronació dels quals tenia lloc a la catedral de Notre-Dame. Juntament amb aquesta i l'Abadia de Saint-Remi, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 1991.
Una gran vil·la gal·loromana ocupava el lloc del palau durant els segles VI i VII, i més tard es convertí en un palau carolingi. El primer ús documentat del nom data de l'any 1131 i prové de la planta de l'edifici que recorda la lletra tau de l'alfabet grec. La major part del primer edifici ha desaparegut: la part més antiga que es conserva és la capella que data de l'any 1207. L'edifici fou àmpliament reformat en estil gòtic entre 1498 i 1509, i modificat fins a adquirir el seu aspecte actual d'estil barroc entre 1671 i 1710 per Jules Hardouin-Mansart i Robert de Cotte. Resultà danyat per un incendi el 19 de setembre de 1914 i no fou reparat fins després de la Segona Guerra Mundial.

Wikipedia