Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia després de la conquesta franca. El seu territori corresponia més o menys a l'actual comarca del Conflent.

En època romana, el Conflent fou un pagus dependent de la ciutat de Ruscino. Arran de la cristianització, iniciada al segle iv, el Conflent passà a formar part del bisbat d'Elna com a ardiaconat. El límit entre la diòcesi d'Elna i el bisbat d'Urgell, situat al pla de la Perxa, al coll de Jardó, es mantingué com a límit històric entre el Conflent i la Cerdanya, fins que, el 1790, en temps de la Revolució francesa, la creació del departament dels Pirineus Orientals va fer desaparèixer les antigues vegueries.
Segons sembla, durant la primera meitat del segle ix, el Conflent va formar part del comtat de Rasès, que tingué com a comtes Berà, comte també de Barcelona entre els anys 801 i 820, Àrgila, fill de Berà, i Berà II, fill d'Àrgila. Entre els anys 860 i 870, el Conflent fou domini del comte Salomó d'Urgell-Cerdanya; ara bé, el 870, el rei Carles el Calb concedí el Conflent al comte Miró el Vell, que possiblement governà també el Capcir i la Fenolleda; així, doncs, el Conflent s'havia separat del domini dels comtats d'Urgell-Cerdanya, que, aquell mateix any del 870, Carles el Calb havia concedit a Guifré I , germà de Miró el Vell.

Més informació

Comentaris Estadístiques

| | Pública | Alemany • Anglès • Espanyol • Francès • Italià