Batalla del Roine

La batalla del Roine fou un enfrontament que tingué lloc la tardor del 218 aC, durant la segona guerra Púnica, entre l'exèrcit d'Hanníbal Barca que avançava cap a Roma i la tribu gal·la dels volques, que defensaven la ribera est del riu Roine.

Els pro-romans volques, sota la tutela de l'exèrcit romà acampat a la rodalia de Massília , van intentar evitar que els cartaginesos creuessin el riu i envaïssin la Itàlia romana. Els cartaginesos, per la seva part, van planejar envoltar als gals i abans de creuar el rius van enviar un destacament sota el comandament de Hannó, fill de Bomílcar, per travessar el riu per un altre punt i prendre posicions darrere dels volques. Quan aquest va indicar mitjançant senyals de fum a Hanníbal que l'emboscada estava preparada, el general cartaginès va ordenar al gruix de les seves forces que creués el riu. Al posicionar-se els gals per enfrontar-s'hi, Hannó els atacà per la rereguarda i foren derrotats. Malgrat que la batalla no es lliurà contra els romans, l'enemic principal dels cartaginesos durant les guerres púniques, el resultat de la batalla fou decisiu doncs d'haver estat aturats els cartaginesos en el Roine, la invasió d'Itàlia no hauria tingut lloc aquell any. Aquesta fou la primera gran batalla que Hanníbal va lliurar fora de la península Ibèrica.

Wikipedia