Església del Temple

L'Església del Temple és un edifici religios de la ciutat de Londres, situada entre el riu Tàmesi i el carrer Fleet Street, que fou construïda per l'Orde del Temple i consagrada el 10 de febrer del 1185 pel patriarca de Jerusalem Heracli. Formava part del quarter general d'aquests cavallers a Anglaterra, un recinte fortificat situat a l'entrada de la ciutat on, fins al 1878 estigué la barrera de peatge per als mercaders que entraven a Londres. Durant el convuls regnat de Joan sense Terra va fer la funció de dipòsit segur per la tresoreria reial.
L'àrea al voltant d'aquesta església és coneguda pel nom de Temple i hi ha una entrada de metro que porta el mateix nom. Des del 4 de gener del 1950 fou registrada com a part del patrimoni nacional històric amb el nom d'Església de santa Maria del Temple de Londres.
A mitjan segle xii, abans de la construcció d'aquesta església, els cavallers templers de Londres es reunien en una casa situada al carrer High Holborn que adquirí Hugues de Payens. A causa del ràpid creixement d'aquest orde, vers el 1160 la casa havia quedat massa menuda per allotjar tots els voluntaris que voien ser membres i l'orde comprà aquest altre lloc situat a l'entrada de la ciutat. Hi construïren un recinte amb diferents espais per fer de residència, lloc d'entrenament i lloc de culte.