Abadia de Whitby

L'abadia de Whitby, coneguda en el període anglosaxó com Streoneshalh, va ser fundada l'any 657. Fou una abadia benedictina en ruïnes situada junt a la vora del mar del Nord al penya-segat oriental per damunt de Whitby a Yorkshire del Nord, Anglaterra. Va ser abandonada durant la dissolució dels monestirs ordenada pel rei Enric VIII. És un monument classificat de grau I de l'English Heritage.

El primer monestir va ser fundat en l'any 657 pel rei de Northumbria, l'anglosaxó Oswiu amb el nom d'Streoneshalh -antic nom de Whitby-. El rei va nomenar la dama Hilda, abadessa de l'Hartlepool i neboda d'Edwin, primer rei cristià de Northumbria, com primera abadessa. El nom Streoneshalh es creu que significava abadia fortificada o abadia de la torre amb referència a un suposat assentament romà que existia prèviament al lloc, encara que mai no s'ha demostrat aquesta afirmació i s'han proposat teories alternatives, com que el nom signifiqui assentament d'Streona, amb referència a Eadric Streona, però és improbable, ja que Streona va morir el 1017 i la denominació d'Streoneshalh va ser molt anterior.