Temple d'Apol·lo

El temple d'Apol·lo a Delfos va ser un temple d'estil dòric perípter, que es remunta al segle iv aC. Fou edificat damunt les restes d'un temple anterior, del segle vi aC, que al seu torn fou erigit a l'emplaçament d'un altre del segle vii aC. S'atribueix als arquitectes Trofoni i Agamedes.
Al segle vi aC era conegut com el «temple dels Alcmeònides», en tribut a la família atenenca que en finançà la reconstrucció després d'un incendi que n'havia destruït l'estructura original. El nou edifici fou un temple d'estil dòric hexàstil de 6 x 15 columnes. Fou ensorrat l'any 373 aC. Les escultures del frontó s'atribueixen a Praxies i Andròstenes, atenencs. D'una proporció semblant, en el segon temple es mantingué el patró 6 x 15 columnes a l'estilòbata. A dins, hi havia l'ádyton, el centre de l'oracle de Delfos i el seient de la Pítia. El monument fou restaurat parcialment el 1938.