Helicó

Helicó és el nom antic d'una muntanya o més exactament una serralada muntanyosa de Beòcia, a Grècia, entre el llac Copais i el golf de Corint, una prolongació de la serralada del Parnàs. Va ser famosa perquè a la mitologia grega es considerava que era el refugi preferit de les Muses, a les que els poetes grecs i romans anomenaven Helicònies . A la serralada s'hi va establir una escola de poetes grecs situada a la ciutat d'Ascra , al peu de la muntanya, que era la residència del poeta més famós de l'escola, Hesíode.

L'Helicó és un grup de muntanyes de diferents alçades. Pausànies diu que de totes les muntanyes de Grècia, l'Helicó és la més fèrtil i la que produeix el major nombre d'arbres i d'arbusts, cap d'ells verinós, i alguns amb la qualitat de curar les picades de les serps verinoses. Hi ha diferència entre les parts oriental i occidental de la muntanya. La part oriental de la serralada era especialment consagrada a les Muses. Quan es pujava des d'Ascra s'arribava a un bosc sagrat. Abans d'arribar-hi, a l'esquerra del camí hi havia la famosa font d'Aganippe , que inspirava als que bevien d'ella. Hi havia també una cova sagrada i repartides pel bosc es veien nombroses estàtues que descriu Pausànies. Aquestes estàtues van ser traslladades a Constantinoble per Constantí el gran, on un incendi les va destruir l'any 404.