Batalla de Falconara

La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un gran conflicte entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília car Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit, Frederic.

La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Sicília als Estats Pontificis i rebia del papa en compensació 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudació de Còrsega i Sardenya, el casament de Jaume el Just amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situació, car els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Aragó i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc. Frederic II de Sicília es va opoasar i va comptar amb el suport de molts dignataris catalans de Sicília, sent coronat rei de Sicília el 25 de maig de 1296, i iniciant una ofensiva a Calàbria. Roger de Llúria, desposseït dels seus castells sicilians, va passar a Calàbria on va intentar un aixecament contra Frederic, però fou derrotat a la Batalla de Catanzaro i va tornar a Catalunya a bastir un nou estol en nom de Jaume el Just.

Més informació

Comentaris Estadístiques

| | Pública | Anglès • Espanyol • Italià