Batalla del Ticino

La Batalla de Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica. La victòria es va inclinar pel bàndol cartaginès, donant així a Anníbal la seva primera victòria en sòl italià.
Després que Anníbal sortís d'Hispània, l'exèrcit liderat per Escipió va ser enviat a Massilia per aturar l'avanç de l'exèrcit cartaginès. Les dues forces van creuar les seves trajectòries a prop del riu Roine, però com que estaven a diversos dies de distància no hi va haver contacte entre ells. Escipió va deixar que l'exèrcit continués la seva marxa cap a Hispània, per fer front a les forces cartagineses restants allà, mentre ell tornava a Itàlia per enfrontar-se a Anníbal a la Gàl·lia Cisalpina. Aníbal, que recentment havia entrat a Itàlia, intentava amb afany reclutar tropes entre les tribus gal·les, quan es va assabentar del retorn d'Escipió. Anníbal va decidir fer-li front com a demostració de la seva força, esperant amb això millorar la seva posició entre les tribus locals, i per fer replegar als romans més enllà del riu Po. També Escipió estava impacient per una batalla, i va decidir marxar cap al nord del Po per enfrontar-se a l'exèrcit cartaginès. Les dues forces d'exploració van arribar a prop del riu Ticino, tots dos exèrcits i van aixecar el campament.

Wikipedia