Regió de Frígia

Frígia fou una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis . Era el centre dels dominis hittites; aquests foren enderrocats al segle xi aC i la població reduïda a la part de Capadòcia i les muntanyes del Taure, mentre pobles procedents de l'oest assolaven la resta de l'Àsia Menor. Aquest frigis podrien ser els ancestres dels georgians. De moment, els frigis van establir un regne a l'Àsia Menor central, que va subsistir fins que fou destruït pels escites i les seves restes van acabar a mans dels perses, el 546 aC.

La Frígia Major, al centre de la península d'Anatòlia, tenia al nord Bitínia i Paflagònia, a l'est Capadòcia i Licaònia , al sud Psídia i Cilícia i a l'oest les muntanyes Tmolos i Messogis, però sense un límit gaire precís que la separés de Mísia, Lídia i Cària. La part principal n'era la fèrtil vall del Sangarios. Iconi n'era la ciutat més oriental, i incloïa la regió al nord-oest d'aquesta ciutat amb el llac Tatta o de la Sal.

Wikipedia