Parc Nacional de la Caldera de Taburiente

El Parc Nacional de la Caldera de Taburiente és una àrea protegida d'Espanya, situada a l'illa de la Palma, a la Comunitat Autònoma de Canàries. Com la resta de l'arxipèlag té una naturalesa volcànica, però es distingeix de les altres illes per la gran quantitat de recursos hídrics que té: subterranis i de superfície. Fou declarat parc nacional el 1954 i Reserva Mundial de la Biosfera el 2002. Actualment abasta una superfície de 46,9 km² que amb la zona perifèrica de protecció fan un total de 59,56 km².
Es troba al centre de l'illa coincidint amb la formació geològica de la Caldera de Taburiente, de 7 km d'eix màxim. La depressió que forma la Caldera es troba entre el 600 i els 900 msnm, mentre que els cims que l'envolten arriben als 2.424 metres en el punt més alt, l'anomenat Roque de los Muchachos, lloc en el qual s'ubica l'Observatori del Roque de los Muchachos.

Com totes les calderes i els volcans en escut, el seu origen es troba en l'existència d'un cràter volcànic relativament extens amb lava molt calenta i, per tant, bastant líquida, que en refredar-se produeix roques basàltiques.Les erupcions de les calderes són relativament tranquil·les del tipus hawaià i la lava sol formar colades successives que van engrandint el volcà en superfície i no en altura, Però en anar-se refredant relativament la lava en el cràter, pot succeir que el pes de la lava, ja solidificada, origini la formació d'un con secundari, dintre de la caldera, com en el cas del Teide, o en un costat. En ambdós casos, el resultat és el descens del nivell a l'interior del cràter, compensat pel creixement del con volcànic, que en formar un estratovolcà, creix pels materials volcànics que va escopint. En algunes ocasions, el refredament relativament ràpid de la lava en el cràter origina un augment de la pressió que pot, al mateix temps, ocasionar una erupció explosiva. Però un altre procés evolutiu d'una caldera es produeix pel vessament ràpid de la lava a l'interior del cràter. Aquest vessament pot produir-se per una esquerda oberta a la paret del cràter, amb la qual cosa es conserven les parets del cràter original, o per un vessament de la lava líquida quan aquesta lava obre una esquerda a la vora superior, com sembla ser en el cas de la caldera de Taburiente, i com va succeir a la Caldereta també a l'illa de la Palma. Tots aquests processos en els seus diferents estadis d'evolució poden veure's a les imatges de satèl·lit de les illes Galápagos, els volcans de les quals són gairebé sense excepció en escut o calderes. La Caldera de Taburiente es va formar fa uns dos milions d'anys i l'erosió fluvial només va produir-se un cop finalitzat el vessament de lava, ja que no podria haver produït per si mateixa aquesta enorme cicatriu a l'illa. A més, l'erosió fluvial hagués originat una platja per l'acumulació de materials detrítics, fet que no es dóna amb els vessaments de lava líquida de grans proporcions. Per aquest motiu es pot veure al començament del Barranco de las Angústias que els dos últims afluents a les parets originals de la caldera drenen cap al centre de la caldera, fet que no podria explicar-se en el cas d'haver-se produït una erupció explosiva. Tampoc la forma del curs de la lava del Barranco de las Angústias sembla confirmar la tesi d'una erupció explosiva, ja que en aquest cas, la cicatriu a les parets del volcà seria més petita al principi i molt més extensa cap a fora, just el contrari del que ocorre en aquest cas. És més encertat pensar que la breu platja del Puerto de Tazacorte és d'origen fluvial i posterior a la formació del Barranco de las Angústias, al fons del qual, descobert en alguns punts per les aigües fluvials, hi trobem roques basàltiques.

Mehr Informationen

Reaktionen Statistiken

| | Öffentlich | Deutsch • Englisch • Französisch • Italienisch • Niederländisch • Spanisch