Església de Sant Polieucte

L'església de Sant Polieucte fou una antiga església romana d'Orient construïda a Constantinoble per la noble Anícia Juliana i dedicada a Sant Polieucte. Concebuda com a commemoració del llinatge imperial de Juliana, era un edifici ricament decorat i fou el temple més gran de la ciutat fins a la construcció de Santa Sofia. El seu disseny introduí l'ús a gran escala d'elements decoratius sassànides i podria haver estat el primer exponent del nou tipus d'arquitectura de basílica amb cúpula, que posteriorment seria perfeccionat a Santa Sofia.

No se sap gaire cosa sobre els fets posteriors a la seva construcció. L'edifici sobrevisqué fins al segle xi, i després caigué en decadència. Diversos elements arquitectònics en foren retirats i reutilitzats a Constantinoble i altres ciutats. Després que durant el període otomà es construïren altres edificacions sobre les seues ruïnes, el lloc fou redescobert mentre es realitzaven unes excavacions en la dècada de 1960. La zona, just enfront de l'ajuntament de la municipalitat d'Istanbul, és ara un entorn arqueològic preservat i obert al públic, malgrat que les escultures es traslladaren al Museu Arqueològic d'Istanbul.

Wikipedia