Batalla d'Argentovaria

La Batalla d'Argentovaria va tenir lloc al maig de l'any 378 entre l'Imperi Romà i un exèrcit invasor de lentienenses, a Argentovaria . Després d'aquesta derrota, els lentienenses van desaparèixer de la història.

A finals de l'any 364 els alamans van negociar la pau amb l'emperador romà Valentinià I. Al gener del 365 van tornar a fer incursions en territori romà. L'emperador Va haver d'anar a lluitar contra l'usurpador Procopi, mentre el nou magister equitum Flavi Valent Joví s'encarregava de vèncer als bàrbars. Al gener del 366 tres grans grups d'alamans van passar el Rin però Joví va aconseguir dispersar-ne un al març a Scarponna . Un mes després, va vèncer al segon grup, i a l'últim i principal li va presentar batalla a Catelauni . Els alamans tenien uns 20.000 guerrers, i en van morir 6.000 i 4.000 van quedar ferits. Per part dels romans van morir 1.200 legionaris. El general va ser nomenat cònsol l'any 367 com a premi a les seves victòries. A finals d'aquell any els alamans van saquejar Mogontiacum i el mateix emperador acompanyat del seu fill gran va encapçalar l'exèrcit i els va vèncer a Solicinium l'any 368. Durant els anys 369 i 370 l'emperador va encoratjar als burgundis perquè ataquessin als alamans. Al 372 els alamans van fer diverses incursions sense èxit i el 374 el seu rei, Macrià, es va rendir. L'any 375 va vèncer als sàrmates a la frontera de Pannònia i mentre preparava una campanya contra els quades va morir de sobte. Al morir l'emperador Valentinià I el va succeir el seu fill Flavi Gracià. La frontera estava en pau, però un any després va canviar.

Wikipedia