Gòrdion

Gòrdion era la capital de l'antic Regne de Frígia. Era una ciutat de Bitínia , una mica al nord del riu Sangarius. Era a la via reial entre Lídia i Babilònia, prop del lloc on aquesta creuava el riu Sangarius . Correspon a l'actual jaciment de Yassıhüyük, a la província turca d'Ankara, a uns 96 km al sud-oest de la ciutat d'Ankara i al districte de Polatli. El nucli de Gòrdion, compost per la ciutadella, la ciutat baixa i una fortalesa , se situava a la riba oriental del riu Sangarios , que discorre des d'Anatòlia central fins al mar Negre, encara que posteriorment van sorgir extensos suburbis a l'altra riba. El nom de l'emplaçament es relaciona amb Gòrdios I, un dels primers reis de Frígia.

Els nivells més antics daten del bronze mitjà . Entre els segles XII i X aC els frigis, provinents de Tràcia, es van establir a l'Anatòlia central, encara que no hi ha proves d'un Regne de Frígia fins al segle viii aC. Gòrdion va assolir l'esplendor sota el rei Mides III , el qual es creu que va refundar la ciutat. Cap al final del seu regnat, Frígia va patir invasions dels pobles cimmeris, els quals devien ser els responsables de la destrucció de Gòrdion. Els reis de Frígia van construir als voltants de Gòrdion grans tombes: eren unes cambres de fusta cobertes d'un munt de terra formant un turó artificial, normalment anomenat "túmul" dels quals queden uns 80, que han estat excavats. El més gran de tots, conegut originàriament com la "tomba de Mides" , té uns 300 m de diàmetre i 47 d'alçada. Les fortificacions de la ciutat són del segle viii aC i era important al segle vii aC. Un palau es va construir a la ciutadella al sud de la qual hi havia la ciutat baixa; a l'altre costat del Sangarius hi havia un suburbi. En temps del rei Mides III es va produir la primera invasió dels cimmeris , que fou rebutjada amb ajut de Sargon II d'Assíria; a la segona invasió Mides fou derrotat i es va suïcidar. L'arqueologia presenta rastres de la destrucció de Gòrdion, però sembla que fou posterior als atacs cimmeris.

Wikipedia