Pavelló de la República

El govern de la Segona República espanyola encarregà als arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa un pavelló per difondre a la mostra parisina els valors democràtics republicans enfront dels totalitarismes creixents a Europa. S'aprofità l'Exposició Internacional de París per mostrar al món el que estava passant a Espanya, que es trobava en plena guerra civil ocasionada a partir de l'alçament militar feixista de juliol del 1936 en contra del legítim govern republicà. El pavelló espanyol esdevingué una eina de propaganda per alertar del perill que suposaria una victòria del feixisme a Espanya per a l'estabilitat mundial.
Nombrosos artistes reconeguts van voler col·laborar en aquesta tasca propagandística aportant la seva obra al pavelló. S'exposà la "Font de Mercuri" d'Alexander Calder, el mural titulat "El pagès català en revolta" de Joan Miró i l'emblemàtic "Guernica" de Picasso, que denunciava els bombardeigs aeris de la Legió Cóndor alemanya sobre la ciutat basca de Gernika. També s'instal·laren fotomuntatges per explicar les polítiques socials i modernitzadores de la República i altres peces, com un retrat de grans dimensions del poeta Federico Garcia Lorca, assassinat pels feixistes.

En finalitzar l'Exposició Internacional, el pavelló fou derruït i les obres artístiques foren repartides per diferents països; algunes acompanyaren els seus autors a l'exili. Gairebé 50 anys després, l'Ajuntament de Barcelona decidí reproduir fidelment aquell emblemàtic edifici al barri de la Vall d'Hebron que estava essent remodelat per acollir part de les infraestructures per als Jocs Olímpics del 1992. Durant els Jocs l'edifici acollí sales de premsa i després fou tancat, fins que l'any 1997 s'hi instal·là la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, amb un fons documental únic sobre el període de la Segona República, la Guerra Civil, l'exili, la dictadura franquista i la transició democràtica.

Comentarios Estadísticas

| | Pública