Invasió aliada d'Itàlia

La invasió aliada d'Itàlia va ser el desembarcament aliat sobre la Itàlia continental el 3 de setembre de 1943, realitzat pel 15è Grup d'Exèrcits del general britànic Sir Harold Alexander durant la Segona Guerra Mundial. L'operació seguí la reeixida invasió de Sicília durant la campanya d'Itàlia. La força principal d'invasió desembarcà a la rodalia de Salerno, a la costa occidental italiana , mentre que, a més, van haver-hi dues operacions de suport a Calàbria i Tàrent .
Després de la derrota de les potències de l'Eix al nord d'Àfrica, va haver-hi un desacord entre els aliats sobre quin havia de ser el pas següent. Winston Churchill en particular volia envair Itàlia, a la que al novembre de 1942 havia anomenat el "ventre tou de l'Eix" . El suport popular a Itàlia a favor de la guerra declinava, i creia que la invasió trauria el país de la guerra, a més de minvar la influència de l'Eix a la Mediterrània, obrint-lo al tràfic aliat. Això reduiria enormement el temps de navegació necessari per portar subministraments a les tropes aliades de l'orient mitjà i de l'Extrem Orient en un moment en què la capacitat de vaixells aliats estava en crisi, a més que augmentaven els enviaments britànics i estatunidencs per a la Unió Soviètica. A més, això lligaria les tropes alemanyes, no podent-les enviar al front rus. Stalin havia pressionat per a l'obertura d'un "segon front" a Europa, el qual afebliria la invasió alemanya de Rússia.

Wikipedia