Batalla de Santander

La Batalla de Santander foren el conjunt d'operacions militars dutes a terme durant la Guerra Civil espanyola entre el 14 d'agost i l'1 de setembre de 1937 a la província de Santander i que culminarien amb la seva ocupació per l'exèrcit revoltat contra la Segona República Espanyola.El mes de juliol de 1937 el Govern de la República va ordenar una ofensiva sobre Brunete, com a maniobra de divisió que descongestionés Madrid i contingués l'avanç de l'exèrcit nacional en el Nord, en aquells moments, a les portes de la província de Santander. La batalla de Brunete va acabar al final de juliol i el general Francisco Franco, desitjós d'acabar amb el front del Nord, va recuperar les unitats que havia desplaçat a les operacions del centre. L'ofensiva era immminent. El 6 d'agost, un decret creava a Santander la Junta Delegada del Govern del Nord, presidida pel general Mariano Gamir Ulibarri, màxim responsable militar, i composta per un representant dels Governs d'Euskadi, Astúries i Santander. Els generals Francisco Llano de la Encomienda i Toribio Martínez Cabrera, desacreditats, van ser enviats a la zona central i Gamir va quedar com cap suprem del Front Nord republicà. Es tractava, doncs, de coordinar les difícils accions de defensa per la manca d'aliments i els atacs aeris regulars sobre la població civil. Tanmateix s'animava, des de la premsa local a una febril tasca de fortificació i, alhora, es procedia a l'evacuació per mar de refugiats bascos amb destinació a França.

Plus d'informations

Réactions Statistiques

| | Publique | Anglais • Espagnol • Français • Italien