Conquesta normanda del Mezzogiorno

La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del segle xi. Els víkings o normands, procedents del nord, es van assentar com a mercenaris al sud de la península Itàlica al servei de llombards i romans d'Orient. Amb el temps van acabar establint els seus propis estats, que després de ser unificats i derrotar a les forces papals van aconseguir la seva independència, a tot tardar el 1017. A diferència de la conquesta normanda d'Anglaterra, resultat d'unes ràpides campanyes, aquesta conquesta de la Itàlia meridional va implicar dècades de batalles sense coordinació fins que es va formar un estat organitzat. Aquest estat, que abastava el terç sud d'Itàlia amb l'única excepció del Benevento, va arribar a prendre l'emirat de Sicília i Malta als musulmans.

Entre 1016 i 1030 els normands eren simples mercenaris, servint tant a romans d'Orient com a llombards en les seves guerres contra els musulmans o entre ells, i llavors el duc de Nàpols Sergi IV , en instal·lar a Ranulf Drengot com a comte a la fortalesa d'Aversa el 1030, va donar als normands el seu primer territori a la Itàlia peninsular, des d'on Guillem El Braç de Ferro va començar una conquesta organitzada del Catepanat d'Itàlia, derrotant a l'exèrcit bizantí a les batalles d'Olivento, Montemaggiore i Montepeloso en 1041.

Più informazioni

Commenti Statistiche

| | Pubblica | Francese • Inglese • Italiano • Olandese • Spagnolo • Tedesco