Basilica della Santissima Trinità del Cancelliere (Basilica della Magione) - Palerm

A l'Edat Mitjana, el lloc on es troba l'església era ric en jardins i horts al sud de l'aleshores ciutat. La 'Mansio Sanctae Trinitatis', que va pertànyer als cavallers teutons des del 1197 fins al 1492, va ser construïda cap a mitjans del segle XII. És un dels últims productes de l'arquitectura siciliana de l'època normanda.

El conjunt estava envoltat d'un gran jardí (" viridarium magnum "), tan gran que en temps de fam es plantava amb blat per alimentar la població.

El conjunt es va ampliar a enormes proporcions al segle XV; l'església va ser elevada a comenda el 1492 i es van obrir diverses capelles laterals . Es va construir un hospital per als pelegrins d'ètnia germànica que venien o anaven a Terra Santa. A l'època barroca, l'església estava coberta amb una gruixuda capa de guix que amagava l'estructura original. L'aspecte actual del monument és el resultat de dràstiques restauracions realitzades entre 1875 i la dècada de 1920 , durant les quals les successives capes van ser completament eliminades, amb la intenció de restaurar el monument original tardonormand.

L'exterior mostra una gran varietat de motius decoratius i porta les marques inconfusibles de la cultura arquitectònica del món àrab.

El conjunt és accessible a través del portal barroc construït l'any 1717 a l'entrada del jardí davant de l'església. A l'interior, l'església presenta l'esveltesa pròpia del gòtic, amb arcs ogivals sostinguts per columnes.

Les obres d'art presents són admirables, encara que no són contemporànies a la construcció de l'església. A la banda nord hi ha un claustre que conserva dues de les naus originals del pòrtic amb arcs de creueria, aixecades sobre parells de columnes amb elegants capitells. Darrere del baptisteri hi ha un oratori barroc amb un altar mixt de marbre i un crucifix del segle XVII.

L'entresòl de fusta de sobre de l'entrada acull el majestuós orgue.

Willem Vandenameele