Real Parròquia de Santa María Magdalena - Sevilla

L'any 1248, el rei Ferran III donà als dominics diverses cases del barri de Santa Maria. L'orde va fundar en aquest lloc el Monestir de Sant Pau. Va ser el monestir dominic més gran d'Andalusia. L'any 1649 van morir 85 germans com a conseqüència de l' epidèmia de pesta que va devastar la ciutat.

Després de la inundació del riu Guadalquivir entre 1691 i 1692, l'estructura medieval es va esfondrar i finalment va ser enderrocada per ser reconstruïda. L'edifici és fruit de la reconstrucció per Leonardo de Figueroa entre 1691 i 1709 , en el més exuberant estil barroc , com l'església del Monestir de San Pablo el Real.

El frontispici presenta dos gerros, un escut dominicà i un bust de sant Tomàs d'Aquino. La cúpula del transsepte és la primera de la ciutat feta sobre un tambor octogonal.

El patrimoni artístic de l'església és impressionant per la seva riquesa i qualitat estètica. L'espectacular cicle de pintures murals, que glorifiquen l'Orde dels Predicadors i el Col·legi Apostòlic com a pilars de l'església, són obra dels pintors Lucas Valdés i Clemente de Torres.

El retaule major, construït al primer terç del segle XVIII i l'escultura del qual probablement va ser executada per Pedro Duque Cornejo, s'ha de considerar pel que fa a les dimensions el segon més gran de la nostra ciutat, només superat per la de la Catedral de Sevilla.

La capella de la Quinta Angustia amb 3 cúpules és un espai que data d'entre finals del segle XIV i principis del XV. Va ser reformada a principis del segle XVIII, però va recuperar la fesomia original durant una restauració l'any 1917. Al segle XV devien ser tres capelles independents, cadascuna amb la seva cúpula. Aquesta capella és la seu de la Hermandad de la Quinta Angustia. Aquesta confraria té com a personatges titulars el Jesús del Descendimiento (atribuït a Pedro Roldán el 1659) i la Mare de Déu de la Quinta Angustia (Vicente Rodríguez-Caso, 1932).

El Jesús del Descendiment és una escultura que mostra Crist baixant de la creu per draps blancs que fan que el seu cos sembli suspès i la imatge sembla sorprenentment realista .

Willem Vandenameele