Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia. Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic entre el 976 i la dissolució de l'imperi el 1806 i després de la unió entre Àustria i Hongria fins a la seva separació el 1918. Des del Tractat de Saint-Germain-en-Laye el 1919 i el plebiscit de l'octubre de 1920, la major part del ducat forma part de l'estat austríac de la Caríntia, un petita part del sud-est es va afegir al nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, mentre que la Val Canale amb la municipalitat de Tarvisio era cedida al Regne d'Itàlia.

Al segle VII l'àrea era part del principat eslau de Carantània, que aproximadament el 743 es va posar sota sobirania del duc Odiló de Baviera. El ducat nacional bavarès es va incorporar finalment a l'Imperi Carolingi, quan Carlemany va deposar al fill del duc Odiló, Tassiló III el 788. Durant la partició de 843 pel Tractat de Verdun, Caríntia va esdevenir part de la França Oriental sota el rei Lluís el Germànic. En aquest temps formava un comtat. Des de 889 a 976 es va constituir en la Marca de Caríntia depenent del ducat de Baviera; el 927 el comte carinti Bertold de la dinastia dels Luitpoldings va rebre drets ducals de mans d'Enric, rei d'Alemanya. Després que Bertold va esdevenir duc de Baviera el 938, els dos territoris foren governats per ell. A la seva mort el 948 els Luitpoldings, encara que d'una branca de la dinastia otoniana, no van poder retenir les seves possessions, ja que el rei Otó I va enfeudar les terres bavareses al seu germà petit Enric I de Baviera

Meer informatie

Reacties Statistieken

| | Publiek | Duits • Engels • Frans • Italiaans • Nederlands • Spaans