Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van anar-se modificant fins a la seva supressió el 1795, en època de la revolució francesa. Des del segle XI el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feu del Sacre Imperi Romanogermànic anomenat "Flandes Imperial" .
Bruges i Gant n'eren les capitals històriques, Lilla era la capital de la Flandria Gallica, la Flandes de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori vers els reis de França. L'actual Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb la Flandria Gallica com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek. Les «Quatre membres de Flandes»: Bruges, Gant, Ieper i el Franconat de Bruges en formaven les Estats provincials i tenien cadascú un reprensentant. Ans al contrari de molts altres províncies medievals, al comtat de Flandes els dos altres estaments no tenien seu als Estats.

Plus d'informations

Réactions Statistiques

| | Publique | Allemand • Anglais • Espagnol • Français • Italien • Néerlandais