Pierre Paulus

Fill del ceramista Sylvain Paulus, que va crear una escola d'art a Charleroi , després de la seva formació de geòmetre-arquitecte el 1989 comença amb el seu germà Eugène a revitalitzar la indústria del gres flamejat. Aviat «puja» a Brussel·les, on té més perspectives per desenvolupar el seu talent. Hi va estudiar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les a la classe de Constant Montald de 1898 a 1903. El 1904-1905, estudia amb l'esculptor Charles Van der Stappen. Entre els seus condeixebles hi ha Rik Wouters, Auguste Oleffe i James Ensor. Va rebre una beca que li permet un viatge d'estudis cap a Itàlia. Els paisatge de la indústria minera del carbó i dels seus treballadors van ser els seus primers temes de predilecció. Es troba amb el polític socialista Jules Destrée qui el convida exposar les seves pintures a l'Exposició industrial de Charleroi del 1911, el que va ser un reeixida que va establir el seu renom.

El 3 de juliol del 1913 l'Assemblée wallonne tria el «gall valent» com a emblema i carrega Paulus d'el disseny. Tot i ser força atípic per al seu estil pictoral, el gall va esdevenir la seva obra més coneguda. A l'inici de la Primera Guerra Mundial s'exilia primer a Londres i després amb Destrée se'n van cap a Itàlia. El 1916 és incorporat en la «Secció artística de l'exèrcit belga en campanya», un grup de vint-i-sis pintors actius al front de l'IJzer. En les seves pintures il·lustra, entre d'altres, les homes i les dones dins del paisatge, i no tria els típics paisatges idíl·lics de pintors del diumenge, però en tria d'industrials, en la seva cruesa realista.

Plus d'informations

Réactions Statistiques

| | Publique | Anglais • Espagnol • Français • Néerlandais