universitat de Barcelona

Edifici:
L’edifici central de la Universitat de Barcelona, coneguda inicialment com a Universitat Literària de Barcelona, és una obra de l'arquitecte Elies Rogent que es construí entre 1863 i 1882, i s’inaugurà l’any 1871. Era un edifici de nova construcció a l'Eixample, però a tocar de la ciutat antiga, fruit del restabliment de la Universitat, l’any 1837, després d’un període de més d’un segle d’absència forçada com a resultat de la victòria de Felip V en la Guerra de Successió, l’any 1714. S'hi feien totes les classes, llevat de les de medicina, que es donaven a l'Hospital de la Santa Creu i, des de 1905, a l'Hospital Clínic.
Història natural:
La recepció del darwinisme a Espanya havia estat associada a un esdeveniment social i polític de primer ordre: la Revolució de 1868. Els arguments a favor de la primera generació d’evolucionistes espanyols i els contraris que mantenien els seus oponents marcà les posicions ideològiques que encara es trobaven en concloure el segle. De fet, fins a 1900 la majoria de discursos d’obertura de curs a les universitats foren radicalment antidarwinistes, alhora que persones de la política oficial sovint s’alineaven amb la jerarquia eclesiàstica per combatre la figura de Darwin. A Barcelona, una figura destacada de la Universitat de finals de segle XIX i de la introducció de les idees evolucionistes fou el catedràtic d’Història natural, Odón de Buen. A part de les idees, de Buen innovà la formació universitària introduint pràctiques de laboratori, treballs de camp i llibres de text com el “Tratado elemental de Zoología” y el “Tratado elemental de Geología”.
La inclusió per decret d’aquests dos llibres en el Índice de Libros Prohibidos i la prohibició del seu ús a l’aula, el 14 de juny de 1895, provocà un gran aldarull en les aules universitàries, esclatant el 7 d’octubre amb la suspensió transitòria de la càtedra de de Buen. Sembla que la qüestió s’originà en una associació de suposats pares de familia que haurien demanat al Rector de la Universitat de Barcelona, Julià Cassanya, que de Buen fos acomiadat de les seves funciones universitàries per impartir ensenyances contràries als dogmes de la religió catòlica. Aconseguiren que fos cridat a Madrid i la separació de la càtedra per uns mesos. En tornar, l’aula del catedràtic estava plena i els seus llibres més sol·licitats que abans. Després de l’afer, Odón de Buen va editar una “Historia Natural popular” per difondre les idees evolucionistes més enllà de l’àmbit acadèmic,, en particular, en cercles republicans, lliurepensadors i, fins i tot, anarquistas. Volia combatre la incultura i l’hegemonia de l’Església catòlica i promoure la ciència positiva per a la regeneració del país.
Enllaços:
Quan la ciència no es neutral: el cas d’Odón de Buen (1863-1945): http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1096481464166&pagename=UABDivulga/Page/TemplatePageDetallArticleInvestigar¶m1=1345654616375
Arqués, J. “Darwinisme i antidarwinisme a la Universitat de Barcelona: la suspensió d’Odón de Buen de la seva càtedra. A DDAA, Cinc estudis històrics sobre la Universitat de Barcelona (1875-1895). Columna. Barcelona, 1985. p19-66.

Réactions Statistiques

| | Publique